Deia Daniel Sánchez-Llibre que el que avui és blanc demà pot ser negre, frase filosòfica que va definir molt bé el seu mandat com a President de l’Espanyol, però que molts altres personatges relacionats amb el fosc món del futbol podrien haver dit perfectament.
Si hem de fer cas del que ens diuen els periodistes que segueixen l’actualitat blaugrana, Neymar té els dos peus pràcticament fora del Camp Nou.
Obro un parèntesi. Neymar és un professional i si a París li paguen molts més diners que a Barcelona és comprensible que marxi. Tanco parèntesi.
Doncs bé, tot apunta a que Neymar marxarà del Barça. I, automàticament, passarà a engreixar la llista d’ex-futbolistes del Barça que passen de ser idolatrats a odiats en poques setmanes. Per cert, això passa al Barça com passa a molts clubs, però crec que al club blaugrana li passa amb molta més exageració perquè aquí a Barcelona tant bon punt un jugador s’enfunda la seva samarreta no triguem ni dos dies en assabentar-nos que era culer des de petit i que per això sent tant els colors.
(Segons aquesta regla de tres, Messi també és del Barça).
Neymar era una bona persona a qui se li ha perdonat tot mentre ha vestit la samarreta del Barça. I la premsa li ha tapat totes les tonteries de nen malcriat, les faltes de respecte als rivals, les festes nocturnes i etcètera. Però ara és un dimoni, un vividor, un parrandero, un traidor molt pitjor que Figo (no m’ho invento jo, ho he sentit dir a més d’un culer). El que avui és blanc demà pot ser negre.
No creieu que Cristiano Ronaldo seria un ídol blaugrana si en el seu dia hagués fitxat pel Barça?
Tot el culebrot Neymar és molt divertit pels que no som culers perquè veiem com alguns periodistes canvien de jaqueta amb una velocitat de récord.
Si ens allunyem una mica del cas Neymar, és curiós com en això del futbol els jugadors passen de ser àngels a ser dimonis pel sol fet de portar l’escut del meu club o d’un altre. Fa més de set anys que vaig escriure que és molt més sà no tenir ídols. No val la pena, el futbol és un negoci i els jugadors en són la matèria prima. És evident que més d’un sentirà els colors del seu club, però sentirà molt més els colors dels bitllets de l’equip que li dobli la fitxa. És la seva feina (que tampoc dura tants anys) i són uns professionals. Un dia estic aquí i demà allà. El que avui és blanc demà pot ser negre.
Osti, trobo que lo de ídols sí o ídols no és un debat molt interessant, i no comparteixo la teva opinió en absolut. Sí, pots intentar prendre-t’ho més fredament, però portat a l’extrem és allò que els americans anomenen “rooting for laundry”: si hi treus les persones, al final només ets aficionat a una peça de roba amb uns colors particulars.
No, jo no m’hi veig, per mi l’Espanyol que jo he viscut no és quasi res sense un Tamudo, sense un Nkono, sense un Pochettino, un Francisco… Si hi treus tots aquests jugadors, al final que et queda? I no és només qüestió de que els ídols siguin els millors esportivament (per mi sempre significarà molt més per l’Espanyol un Pandiani que un Osvaldo), és que al final a un club el fan gran o mediocre les persones que l’integren, i d’aquests integrants està clar que els més rellevants en un 90% o més seran els jugadors.
M'agradaLiked by 1 person
Estic d’acord que el 90% de la història d’un club són les seves fites esportives i, per tant, els jugadors tenen molt de pes.
Jo no nego que calgui tenir grans jugadors, si pot ser els millors, però jo no tinc ganes d’idolatrar-ne cap. Bé, potser cap és exagerat, perquè comparteixo el que dius de Tamudo, N’Kono i Pochettino. Però potser els idolatro amb més ganes quan han penjat les botes, perquè el futbol modern ens està ensenyant que els jugadors (la immensa majoria) estan més pendent d’engreixar el seu compte corrent que de defensar l’escut del seu equip.
Potser no voler tenir ídols és una mena d’autodefensa per no tenir desenganys.
M'agradaM'agrada
El futbol ha cambiado. Y su concepción también.
Ahora es una empresa y los socios con sus cuotas no pueden hacer frente a los sueldos disparatados de los mismos.
La demostración está en el baloncesto americano, y ahora en el Barcelona y sus packs de visitas para ver espectáculo y futbolistas de alto nivel. No hay más.
No se va a ver fútbol, se van a ver figuras del fútbol. La cosa cambia.
salut
M'agradaLiked by 2 people
Tienes mucha razón Miquel. El futbol se está convirtiendo en un espectáculo de luz y colores (márketing), sobretodo para los clubs más grandes (Barça y R.Madrid en España).
Es un asco para los que amamos el deporte.
Es aquello del “odio al futbol moderno”.
M'agradaM'agrada
Jo també sóc de la teva opinió i mai he tingut ídols. Naturalment hi ha hagut jugadores que he “idolatrat” més que uns altres com Lauridsen, N’Kono, Tamudo,… però no fins al punt de predre el cap per ells. El meu únic ídol és el club, l’escut i la nostra històrica, hi hagi els jugadors que hi hagi.
Respecte l’altre tema, és molt divertit veure les coses sense estar influenciat. Ja fa bastants anys que estic bastant desconectat del futbol com a esport i com a espectacle i és divertit veure les coses desde fora. Amb casos com aquest, veus lo idiotes que podem arribar a ser els aficionats i com ens enganyen els mitjans de comunicació.
M'agradaLiked by 1 person
L’altre tema és divertidíssim. Jo estic empatxat de menjar crispetes.
M'agradaLiked by 1 person
Me acaba de llamar el meu amic Bofarull, si, se ve que conoce al Piqué, y por lo que parece, después de una timba, aquesta nit ( tu no digas nada), le ha dit que és queda…
Un secret…
M'agradaLiked by 1 person
Y otra cosilla; esta es una economía de mercado. A Grifols le ha fichado EEUU,; mejores cuadros científicos, mejores equipos de investigación, más descuentos en impuestos y facilidades de exportación. Y Grifols ha marchado de Barcelona a EEUU.
A Romario, cuando bajaba en el aeropuerto de A Coruña le hicieron volver a subir, y bajón en el Prat, dirección FC Barcelona.
Luis Enrique jugaba en el Madrid, pero siempre tuvo devoción por el Barcelona.
Messi, el año pasado marchaba. Pero su devocionario cambió al ritmo de 40.000.000 de € netos por temporada, .o sea, 5 más que los años anteriores. A lo que sale a más de millón por partido de liga. ¿ o no lo sabían?.
Si nos gusta bien, y sino al Locomotiv que era del estado y de allí no te movías,
salut
M'agradaLiked by 2 people
Y más, y para acabar.
Varratti, si hubiera venido al Barcelona ¿hubiera traicionado al PSG ?…la respuesta sería: noooooo ¡¡¡ porque jugar en el Barcelona es motivo de orgullo.
Y dos; ¿saben ustedes que Iniesta no ha querido firmar para renovar ?…¿Es esto un motivo de traición ?…Le llamaremos machego renegat cuando marche ?
Todos queremos una merluza grande que pese poco, y eso es imposible.
Salut
M'agradaLiked by 1 person
Uffff..
Al amic del meu amic Bofarull, crec que está mal informat..
Sembla que marcha…Incomprensible…
És molt defraudant…
M'agradaLiked by 1 person