… ni vull que guanyi McCain. De fet, me la porta fluixa qui guanyi unes eleccions que se celebren a mils de quilòmetres de distància de casa meva en un país que per mi no és exemple de gairebé res.
Obama i McCain són la mateixa merda de diferent color, diferent alçada i amb diferent marca de calçotets. Una mica diferents en la façana i la posta en escena però en el fons amb la mateixa ideologia narcisista ianqui. Són la superpotència mundial per exelència i per això els hem de llepar el cul?
Feta aquesta petita introducció per situar la gent, segueixo rajant. Ara li toca el torn als periodistes i als mitjans de comunicació del nostre país. Portem mesos havent d’aguantar els jetos i els discursos dels putos ianquis, primer dels precandidats demòcrates i republicans. Que si Hillary Clinton contra Obama, que si una dona contra un negre, que si Bill Clinton encara demana perdó per la felació de la Lewinsky, que si McCain es va fer caca en un camp de presoners del Vietnam durant no sé quants anys. I a mi què collons m’importa? Durant uns mesos les eleccions americanes han fet una duríssima competència al Barça a TV3. Els caps d’informatius s’han debatut entre explicar les cagarrines del negre americà i les cagarrines del negre camerunès. Què era més important, el look de Sarah Palin o que Messi s’havia tallat les grenyes ronyoses?
Com que no podem fer que el Barça s’acabi (malauradament), avui és un gran dia perquè, com a mínim, el que desapareix és la campanya electoral ianqui. Ja no haurem d’aguantar les americanes del Sala i Martín cada deu minuts (ahir el van convidar als Matins, al Club i a l’Àgora). Vamos, que no va presentar el TN perquè en Pellicer estava sol i era el millor dia per xupar més càmera. Per cert, en Pellicer estava sol perquè la Raquel Sans està a… a Estats Units, of course! La meitat dels periodistes de Catalunya són als EUA cobrint les maleïdes eleccions: Raquel Sans, Antoni Bassas, Jordi Basté… fins i tot en Pasqual Maragall se n’hi ha anat per seguir-les en directe. Però què collons pinta el iaio aquest a Estats Units? Espero que com a mínim aquest s’ho hagi pagat de la seva butxavca i no del sou vitalici per haver estat President.
I la gota que va fer vessar el got va ser veure el careto de l’Obama fet amb sorra o alguna substància similiar al Fòrum. Però no una cara tamany natural, no… una cara de 10.000 metres quadrats! I en sòl municipal! I m’hi jugo l’ou dret que a sobre li hem subvencionat l’estada a casa nostra amb tota mena de luxes a l’artista pirat que ho va fer. Jo no vull que es gastin els meus calers en aquestes pantomimes i menys que el meu alcalde es decanti tant descaradament per un candidat.
I per anar acabant, vull enviar un missatge a la majoria de gent que llegirà això: sou tots una colla de borregos. Em jugo l’altre ou que em queda (l’esquerra) a que tots aquests que aneu pregonant que voleu que guanyi Obama no sabeu ni mitja proposta electoral del negrot aquest. Ep! Jo no dic que hagi de guanyar McCain, però com que per la tele ens han venut que Obama és un angelet i McCain un dimoni, tothom es decanta pel moreno. Això demostra que la societat en la que vivim és, en el seu conjunt, border-line (tirant alt) i fa el que li diuen que faci. Som un ramat i n’hi ha pocs que aconsgueixin apartar-se de la línia de pensament únic i formar-se la seva pròpia opinió. Clar que no és fàcil, perquè amb el bombardeig informatiu al que ens someten matí, tarda i nit, el més normal és que el ramat estigui ben domesticat.
Pareu un moment. Pareu. I penseu si els Estats Units i la seva realitat s’assembla una mica amb la realitat de Catalunya. Jo diria que no. Per tant, voler aplicar la nostra forma de pensar per decidir qui ha de manar a l’altra banda de l’Atlàntic em sembla lamentable. Deixeu que els ianquis votin tranquils, que votin a qui els surti dels collons i que guanyi un blanc o un negre, un baixet o un alt, un fatxa o un fatxa, un ianqui o un ianqui.
Pronòstic: guanyarà McCain. No dic que vull que guanyi McCain (repeteixo), dic que crec que guanyarà McCain. Encara ara segueixo pensant que els Estats Units no estan preparats perquè els governi un negre i que molts blancs sortiran a última hora de l’armari per intentar frenar que la minoria arribi al poder.
Però que fotin el que vulguin.
Òscar Julià 
És que portem des de febrer amb la collonada de las el.lecions ianquis!!! Com si la victòria d’Obama signifiqués alguna cosa important per la gent de fora de la seva familia.!http://-cetina-.blogspot.com/2008/02/rpido-anlisis-poltico.htmlLa veritat és que el mitjans de comunicació i els polítics del nostre pais s’estan cobrint de glòria. I el Sala Martin ja és per dornar-li de menjar a part. Quin criteri pot tenir un paio que es vesteix com un ballarí del Molino???(treu-li la camisa i posa-li un barret de copa i un bastó)
M'agradaM'agrada
Les nostres vides estan condicionades (en un alt percentatge)per la situació socioeconòmica que ens envolta.La situació socioeconòmica que ens envolta esta altament condicionada per les polítiques de les potències socioeconòmiques.Les polítiques de les potències socioeconòmiques estan altamet condicionades pel poder pólitic (i altres poders) de torn.Ergo: el poder polític de torn a les potències socioeconòmiques com els EEUU influeix en les nostres vides (de moltísimes maneres).
M'agradaM'agrada
Dani: i les polítiques socioeconòmiques dels EEUU canviaran molt si guanya Obama o McCain?
M'agradaM'agrada
L’Oscar, com sempre, disparant a tort i a dret. Al meu entendre només dius dues veritats constatables: 1, que la cobertura mediàtica és excessiva i 2, que la cara de l’Obama a la platja de Barcelona és per vomitar (aquesta paraula és meva, ho sé).En Dani fa una puntualització imprescindible, però, respecte al punt 1: les decisions de qualsevol súperpotència ens afecten a tots, a tots! ¿Perquè fora de les respectives fronteres a ningú li importa una merda qui collons governa a Islàndia, a Espanya o al Camerún? ¿Perquè, en canvi, mig món està pendent de les eleccions als EUA? La resposta és evident, Oscar.Una altra cosa és que el sistema americà, amb les primàries que comencen un any abans, allarguen el procés i el fan exageradament protagonista.I en el fons, encara que vagis de “me_la_suen_els_ianquis”… al final del post no te n’has pogut estar de donar la teva opinió sobre el resultat electoral! No te la deuen suar tant com vols fer veure.
M'agradaM'agrada
la verdad es que a mi pensaba que me la sudaba tambien todo esto,pero se a de reconocer que nos guste mas o menos la politica yanqui influye en todo y entodo el mundo,otra cosa es el patetico ,deplorable y asqueroso seguimiento que hacen los medios de comunicacion de aqui,simplemente con un 10% o menos de toda la informacion que nos han metido ya hubiera sido mas que suficiente para tenernos informados bien de todo lo que pasaba por alli,supongo que los de tv3 incluso hoy estaran contentos de no retransmitr el barsa por que quiza en un hecho sin precedentes hubieran tenido que cortar la emision del partido (o poner el barsa en un recuadrito)para infortmarnos del cierre de algun colegio electoral en algun pueblucho perdido de eeuu,en fin cosas de la vida,saludos
M'agradaM'agrada
Ovació de gala per haver aconseguit rajar del barça en un post sobre política americana. El teu odi pel culé estimula la teva creativitat fins a límit extraordinaris!!!
M'agradaM'agrada
Degues’m-ho a mi, que per la uni he hagut de fer tot un projecte i exposició amb tota la predicció de com aniran les eleccions a l’estat de New Hampshire, l’hitòria política i tota mena de mandangues. A més, la nostre professora, que és nativa de l’estat de West Virginia, s’ha guarnit per l’ocasió: l’aula plena de banderetes i banderons de la bandera, xapes d’Obama… Ja n’hi ha prou.
M'agradaM'agrada
aixo promet…anda que si gana la del rifle.¡¡¡
M'agradaM'agrada
Dani: sabia que t’agradaria…
M'agradaM'agrada
Ah! L’has clavat! Jeje…és el punt feble del meu argument: les eleccions a USA (o a Russia o a China) són importatnts per a nosaltres, però és cert que el que faran Obama i McCain no serà radicalment diferent.
M'agradaM'agrada
Mira pues penso, com normalment contrari a tu.coincideixo que es un pais que no admiro gens.Però siguem sincers, afecta , i molt. La pimera potencia, per ara, sempre influencia a la resta.O pregunta-li als milers de irakins que han mort gracias a la superpotencia.O preguntali als bancs, si els afecta en algo qui mani, i si s’hagues parat a temps les hipóteques subprime.A més tambe pregunta als del tren de chamartin si els va afectar que bush es fes amic del Aznar.O si t’afecta en algo que aquell país , passi de almenys intentar i firmar un pacte per reduir emissions.Pues mira , tot i que els dos son bastant de dretes, pitjor que Bush no ho faran i espero que guanyi Obama…I ja et dic que lo que fan a EEUU t’afecta i t’afectaràI una cosa espero que el que pugi , almenys els hi solucioni el merder almenys per anar a votar, per que tu has vist les cues que hi ha per votar? 2 hores i fins i tot 3 per votar.
M'agradaM'agrada
A mí desde que se jubiló Ronal Reagan ya nada me parece lo mismo. Esa adolescencia crecida entre el miedo por ver si el actor-cowboy acabaría echándole un par y apretando el botón rojo, ufff, que recuerdos, aderezados encima con películas como el “día después”, que conseguían hacerte ir a la cama con el miedo de si al despertar verías en el horizonte un enorme hongo atómico, y no con las mariconadas esas de si sube o baja la bolsa o los tipos de interés.P.D. Yo creo que ganará Obama, pero también me reservo el comodín de “antes un republicano que un negro”, que a buen seguro usarán muchos votantes demócratas hoy. Ya se sabe, la América profunda es muy pero que muy profunda.
M'agradaM'agrada
Dos cosesHas fallat la predicció.I segon ja tinc una cosa que admirar, quant el tio que perd fa un discurs com el que ha fet Mccain, llavors admiraré la oposició. Per treure’s el barret.
M'agradaM'agrada
cullons, quin discurs ha fet el paio, de persona ( em refireixo al Mc cain)
M'agradaM'agrada
sin duda con su dicurso ,mccain,a demostrado saber perder con elegancia y humildad cosa que no suele suceder,saludos
M'agradaM'agrada