… ni vull que guanyi McCain. De fet, me la porta fluixa qui guanyi unes eleccions que se celebren a mils de quilòmetres de distància de casa meva en un país que per mi no és exemple de gairebé res.

Obama i McCain són la mateixa merda de diferent color, diferent alçada i amb diferent marca de calçotets. Una mica diferents en la façana i la posta en escena però en el fons amb la mateixa ideologia narcisista ianqui. Són la superpotència mundial per exelència i per això els hem de llepar el cul?

Feta aquesta petita introducció per situar la gent, segueixo rajant. Ara li toca el torn als periodistes i als mitjans de comunicació del nostre país. Portem mesos havent d’aguantar els jetos i els discursos dels putos ianquis, primer dels precandidats demòcrates i republicans. Que si Hillary Clinton contra Obama, que si una dona contra un negre, que si Bill Clinton encara demana perdó per la felació de la Lewinsky, que si McCain es va fer caca en un camp de presoners del Vietnam durant no sé quants anys. I a mi què collons m’importa? Durant uns mesos les eleccions americanes han fet una duríssima competència al Barça a TV3. Els caps d’informatius s’han debatut entre explicar les cagarrines del negre americà i les cagarrines del negre camerunès. Què era més important, el look de Sarah Palin o que Messi s’havia tallat les grenyes ronyoses?

Com que no podem fer que el Barça s’acabi (malauradament), avui és un gran dia perquè, com a mínim, el que desapareix és la campanya electoral ianqui. Ja no haurem d’aguantar les americanes del Sala i Martín cada deu minuts (ahir el van convidar als Matins, al Club i a l’Àgora). Vamos, que no va presentar el TN perquè en Pellicer estava sol i era el millor dia per xupar més càmera. Per cert, en Pellicer estava sol perquè la Raquel Sans està a… a Estats Units, of course! La meitat dels periodistes de Catalunya són als EUA cobrint les maleïdes eleccions: Raquel Sans, Antoni Bassas, Jordi Basté… fins i tot en Pasqual Maragall se n’hi ha anat per seguir-les en directe. Però què collons pinta el iaio aquest a Estats Units? Espero que com a mínim aquest s’ho hagi pagat de la seva butxavca i no del sou vitalici per haver estat President.

I la gota que va fer vessar el got va ser veure el careto de l’Obama fet amb sorra o alguna substància similiar al Fòrum. Però no una cara tamany natural, no… una cara de 10.000 metres quadrats! I en sòl municipal! I m’hi jugo l’ou dret que a sobre li hem subvencionat l’estada a casa nostra amb tota mena de luxes a l’artista pirat que ho va fer. Jo no vull que es gastin els meus calers en aquestes pantomimes i menys que el meu alcalde es decanti tant descaradament per un candidat.

I per anar acabant, vull enviar un missatge a la majoria de gent que llegirà això: sou tots una colla de borregos. Em jugo l’altre ou que em queda (l’esquerra) a que tots aquests que aneu pregonant que voleu que guanyi Obama no sabeu ni mitja proposta electoral del negrot aquest. Ep! Jo no dic que hagi de guanyar McCain, però com que per la tele ens han venut que Obama és un angelet i McCain un dimoni, tothom es decanta pel moreno. Això demostra que la societat en la que vivim és, en el seu conjunt, border-line (tirant alt) i fa el que li diuen que faci. Som un ramat i n’hi ha pocs que aconsgueixin apartar-se de la línia de pensament únic i formar-se la seva pròpia opinió. Clar que no és fàcil, perquè amb el bombardeig informatiu al que ens someten matí, tarda i nit, el més normal és que el ramat estigui ben domesticat.

Pareu un moment. Pareu. I penseu si els Estats Units i la seva realitat s’assembla una mica amb la realitat de Catalunya. Jo diria que no. Per tant, voler aplicar la nostra forma de pensar per decidir qui ha de manar a l’altra banda de l’Atlàntic em sembla lamentable. Deixeu que els ianquis votin tranquils, que votin a qui els surti dels collons i que guanyi un blanc o un negre, un baixet o un alt, un fatxa o un fatxa, un ianqui o un ianqui.

Pronòstic: guanyarà McCain. No dic que vull que guanyi McCain (repeteixo), dic que crec que guanyarà McCain. Encara ara segueixo pensant que els Estats Units no estan preparats perquè els governi un negre i que molts blancs sortiran a última hora de l’armari per intentar frenar que la minoria arribi al poder.

Però que fotin el que vulguin.

Anuncis