Vaig tenir el gust de conèixer personalment Santi Vila i, fins i tot compartir dinar amb només dues persones més, fa alguns anys per motius laborals. En aquella època ell era Conseller de Territori i Sostenibilitat.

Em va semblar una persona afable, educada i de conversa fàcil i agradable. Haig de confessar que aquesta posició d’ordre i moderació que represente sempre m’ha atret, perquè jo també sóc bastant d’ordre i de relativa moderació (sempre que no parlem de futbol, és clar).

Doncs bé, el post l’he escrit perquè ja m’he llegit el llibre de Santi Vila d'”Herois i traïdors”. Es llegeix fàcil i ràpid perquè el que explica és interessant i perquè no és gaire extens.

No vull entrar a valorar políticament el que explica en el llibre perquè després de l'”espectacle” de l’1 d’octubre vaig decidir que no parlaria de política públicament. Potser arribarà el dia que tot es calmi i sigui més normal, però mentre no arribi aquest dia, seguiré mossegant-me la llengua i dient el que penso de la situació política en privat.

El llibre és recomanable en tant que explica el que ha passat (i està passant) degut al procés a Catalunya des d’una òptica curiosa, de “vers lliure” com sol autodefinir-se el senyor Vila. Es pot estar més o menys d’acord amb la seva posició, i ens podem creure més o menys el que explica (i el que no explica), però per fer-se una foto sencera de l’auca cal escoltar totes les posicions.

Sempre m’ha agradat llegir el que em diuen els que pensen com jo però, sobretot, m’agrada llegir els que no pensen com jo sempre que ho facin des de l’educació i el respecte.

Santi Vila ha fet un passeig per teles, ràdios i diaris per promocionar el llibre, així que la versió oficial (la seva versió, vull dir) ja l’heu escoltada. Per fer una mica de contrapès us deixo un parell d’articles en els que no surt massa ben parat:

Sobre el futur polític de Santi Vila, crec que en el capítol del llibre titulat “Barcelona i Madrid, apostes estratègiques de l’Estat” es deixa entreveure que li agradaria ser alcalde de Barcelona. Però en cap moment ho diu obertament.

.

PS: Ara començo a llegir el llibre d’Antoni Bassas (“Bon dia, són les vuit”) perquè me’l va regalar el meu fill pel meu aniversari la setmana passada. Imagino que trobaré una visió enfrontada a la de Santi Vila. I també serà diferent en el temps de cocció. Si Santi Vila va acabar d’escriure aquest llibre dos mesos i mig després de dimitir, Antoni Bassas ha esperat uns deu anys per escriure la seva visió de tot plegat. Com sempre, la veritat estarà a mig camí de totes les opinions.

Anuncis