Escric aquesta entrada un cop acaba la cinquena temporada de House of Cards, que és la última que s’ha emès.

House of Cards, per qui no n’hagi sentit a parlar (que deu ser poca gent), és una sèrie produïda per Netflix que es va estrenar el febrer de 2013. Curiosament, la cinquena temporada (recordem que és de Netflix), que es va estrenar a finals de maig de 2017, a Espanya no es podrà veure per Netflix fins a mitjans de 2018 perquè Movistar+ té els drets per emetre-la en exclusiva.

Els protagonistes principals són els actors Kevin Spacey y Robin Wright, que a la sèrie són el matrimoni Underwood (Francis i Claire). Kevin Spacey és molt conegut però probablement no sapigueu de Robin Wright és la bella Buttercup a la mítica pel·lícula “La princesa prometida” amb l’encara més mítica banda sonora del gran Mark Knopfler.

La trama de House of Cards és política. Francis Underwood comença la sèrie com a congressita demòcrata de Carolina del Sud i, a mesura que passen els capítols i les temporades, va escalant. Però no ho fa de forma legal, sinó que ens mostra la seva cara més crua. Frank Underwood és molt dolent i cada cop ho és més. I la seva dona, la Claire, no és queda gens enrere. Probablement els millors moments i les millors frases de la sèrie les podem viure i escoltar quan Underwood es dirigeix a l’espectador mirant directament a càmera.

La primera temporada va ser sublim per l’originalitat. La resta de temporades, pel meu gust, han anat decaient, per bé que és una de les millors sèries que actualment es poden veure. La cinquena temporada l’he trobada molt lenta, amb poca acció, tot i que els últims capítols la cosa s’anima i passen “coses”.

Si no l’heu vista (cosa que dubto) no us penseu més i feu-ho.

Anuncis