Quan es va acabar la temporada vaig escriure que havia arribat l’hora de la veritat, perquè després d’una temporada que tots ens havíem auto-imposat que fos de transició (tant mentalment com a nivell de resultats), ningú no entendria que no s’apugés el llistó i la vuitena plaça fos una obligació.

Aquest dilluns 10 de juliol l’equip comença la pretemporada i hauran passat 51 dies des de l’últim partit de Lliga a Granada. Després d’aquestes set setmanes podem dir que l’hora de la veritat encara no ha començat perquè, veient els resultats obtinguts al mercat de fitxatges, fa la sensació que no ha canviat res en la forma de fer les coses. Comença la pretemporada i no només la plantilla no està tancada sinó que el més calent és a l’aigüera.

Hi ha equips amb menys pressupost que fitxen els jugadors que nosaltres volem. Cedim jugadors amb opcions de compra baixes a clubs que el dia anterior han venut jugadors per molts diners. Fitxem jugadors descartats de clubs amb millor plantilla, joc i resultats i volem que serveixin per superar-los esportivament. Descobrim que hi ha una cosa que es diu límit salarial quan han passat setmanes des que es va obrir el període de traspassos. El Director General Corporatiu intervé en temes que, segons el nou organigrama, corresponen al Director General Esportiu.

Des de l’òptica de l’Espanyol de tota la vida, totes aquestes coses no em sorprenen ni em treuen la son, perquè habitualment en aquest club les coses s’han fet amb bastanta dosi d’improvisació i sensació de desgavell. Veníem de ser una botigueta en mans d’alguns encarregats de vàlua discutible, però se’ns va explicar que l’assumpte s’estava professionalitzant i estructurant amb un organigrama que aquí mateix vaig celebrar i aplaudir. De moment la realitat segueix semblant de botigueta, els fets objectius així ho demostren.

Des de l’òptica de l’Espanyol professionalitzat que el President Chen ens va projectar, la situació és preocupant perquè no hi ha proves reals que demostrin que s’està anant en la bona direcció. Espero que el President no es cansi i marxi, com també espero que aviat pugui dir que quan vaig escriure tot això estava totalment equivocat i m’hagi de menjar les meves paraules. La realitat és que fins ara tot està anant, com sempre, tard i malament.

(Article publicat a PericosOnline).

Advertisements