L’Espanyol ha ampliat el contracte de Javi López dos anys més, fins el 2019, amb opció a una temporada addicional.

Javi López és el capità de l’equip, una persona compromesa amb el club i que no se li pot negar esforç, sacrifici i entrega sempre que ha sortit al camp a defensar la nostra samarreta. Per altra banda, però, té la qualitat que té, que es podria qualificar de moltes maneres però mai d’excepcional.

La primera reacció que vaig tenir en conèixer la renovació va ser de desengany. Vaig pensar que si ens han dit que s’ha de pujar el nivell de l’equip, renovar un jugador que no té un gran nivell no era el camí. I també vaig pensar que l’Espanyol no és una ONG i que, per tant, no podem renovar jugadors perquè són bones persones.

Però crec que la renovació del capità ens l’hem de mirar des d’un altre punt de vista. Javi López serà el capità que farà la transició d’un equip mediocre acostumat a mirar de reüll el descens cap a un equip ambiciós acostumat a lluitar per places europees.

En un vestidor hi ha d’haver qualitat però també ha d’haver-hi persones. I em fa la sensació, pel que tothom explica – jo no el conec – que en Javi és una de les persones més indicades per fer pinya i bon ambient al primer equip. I, sobretot, molt important, una persona que pot transmetre el significat de ser perico a Barcelona a tots els fitxatges de qualitat – perquè aquests sí que n’hauran de tenir, i molta – que s’aniran incorporant aquest estiu i el proper a la plantilla.

Si fem cas al que ens diuen els dirigents del club, l’Espanyol ha de tenir cada cop millors jugadors sobre la gespa. I si fem cas a la nostra història i la nostra tradició, ha d’haver-hi algú que sigui capaç de fer vestidor, explicar que som un club singular i donar exemple deixant-se la pell cada cop que tingui l’oportunitat de saltar al camp.

(Article publicat a PericosOnline).

Advertisements