Dimarts va ser el meu aniversari i en Miquel em va regalar el seu llibre. Dic el seu llibre perquè és un llibre que ha escrit ell i que parla d’un part de la seva vida.

Vaig haver de començar a llegir el llibre en el taxi. Van caure dos capítols. El llibre no és massa llarg, 121 pàgines, i els 30 capítols entren molt fàcil.

El dimecres al vespre vaig devorar-ne més de la meitat i dijous el vaig liquidar.

Els lectors del blog ja coneixeu en Miquel, perquè deixa comentaris tot sovint i perquè us n’he parlat en un parell d’ocasions: fent menció del seu blog “Tot Barcelona” i del seu altre blog compartit “Escritores recónditos”.

El llibre explica una història senzilla i de misèria, que és la vida d’en Miquel a les barraques de Can Valero Petit, a la falda de Montjuïc, quan era nen. Parla de la seva mare i del seu pare. Parla dels seus grans amics (el Grabao, el Mochuelo, el Pata Palo i la dolça Azucena). Parla dels veïns, de les botigues, de l’escola i de la seva mestra. Parla d’aquella Barcelona pobre de la dècada dels cinquanta i els seixanta. Parla d’amor, d’amistat, amb alguna pinzellada d’odi. És un llibre sincer, íntim i que et transporta a un lloc i a un temps on tot era molt difícil. I on el paper de diari servia per tot (“Nunca la prensa fue tan eficaz como entonces“).

Per coses com les que explica en Miquel encara es valoren molt més les persones i s’entenen millor les coses. Els orígens marquen i no s’obliden.

En Miquel està molt content perquè el seu llibre ja es pot trobar a diverses biblioteques de Barcelona: al Carmel, Sant Antoni, El Prat, Lesseps, a l’Ateneu, Poble Sec. I fins i tot l’han convidat a fer-hi presentacions. No m’estranya gens, el llibre s’ho val.

Si el voleu comprar heu d’anar a la pàgina de l’editorial Emboscall, seran un dels 9 euros més ben invertits de la vostra vida.

I no puc acabar sense dir-ho: el malparit m’ha fet molta enveja perquè ell ha escrit un llibre genial i jo no.

Advertisements