Avui això arriba al final, aquest és l’últim post d’aquella aventura que vaig engegar el 7 de març de 2016, el dia que vaig fer 40 anys, i que m’ha portat a escriure un post diari durant un any seguit.

Sincerament em pensava que seria més difícil del que ha estat. Imagino que agafar un costum, una rutina, fa que les coses s’acabin acomplint.

Suposo que en els propers dies faré repàs d’aquest any, faré memòria dels posts més llegits, dels més comentats, dels que n’estic especialment content, dels més miserables, etc. Dic que suposo perquè potser ho faig o potser no.

A partir d’ara no sé amb quina periodicitat escriuré. No crec que em doni per escriure un post al dia i, a la vegada, espero escriure sovint i no deixar passar massa temps entre post i post.

Vull acabar l’últim post dels 365 de la mateixa manera que Mark Knopfler, el més gran, posa punt i final als seus concerts: amb la cançó “Going Home” de l’àlbum “Local Hero”.

(Us deixo 3 versions diferents, totes de concerts, perquè se’m fa difícil escollir quina és la millor).

Feu bondat i ens seguim llegint per aquí.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis