El 25 d’octubre l’Espanyol i el Barça van jugar la Supercopa de Catalunya a Tarragona. El Barça només hi va enviar 6 jugadors del primer equip argumentant que no era un partit oficial i que un amistós entremig de setmana molestava.

El 13 de desembre el Barça i l’Al Ahli van jugar un partit amistós a Doha, ciutat de Qatar, a 6.500 quilòmetres de Barcelona. El Barça hi va enviar tot el primer equip (excepte el lesionat Mathieu).

Queda clar que la prioritat del Barça són els diners i això no ho critico, només faltaria. És evident que si a l’Espanyol li paguessin diners també aniria a jugar amistosos a Qatar o a on fes falta (com ja ha passat).

El que és criticable és que el Barça, com a club, s’apropiï de Catalunya, s’emboliqui amb la senyera i l’estelada fins al punt de que tots els que no som seguidors del Barça som titllats de mal catalans. Però que, quan pot demostrar la seva catalanitat jugant una patxanga amb els jugadors importants a Tarragona (a 100 km de Barcelona), s’inventin tot tipus d’excuses com el descans dels seus jugadors.

El més greu de tot plegat és el silenci de la premsa i de la immensa majoria dels seus aficionats que a mi em diuen fatxa per ser perico però que miren cap una altra banda quan el Barça es pixa en la Federació Catalana de futbol.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis