Avui us porto una altre sèrie i aquesta la recomano molt.

Per primera vegada en temps m’ha passat allò tant bonic, però alhora tant dolent pel descans, de tenir la necessitat de veure el següent capítol quan acaba el que he vist.

He vist Stranger things en 48 hores, des de dissabte al vespre fins dilluns al vespre.

La sèrie té 8 capítols i es va estrenar a Netflix el 15 de juliol d’enguany.

Es tracta d’una sèrie de ciència ficció ambientada l’any 1983 i que transcorre a la ciutat de Hawkins (Indiana, EEUU). Tot comença amb la desaparició d’un nen de 12 anys, en Will Byers, després de passar-se el dia jugant al joc “Dragones y mazmorras” amb els seus tres millors amics.

És una sèrie altament recomanable i molt addictiva, no només per l’argument, sinó també per les contínues referències als anys 80: la tipologia de la lletra, les imatges, les referències a Steven Spielberg, Stephen King, George Lucas, la música, etc.

Si no l’heu vista, deixeu tot el que estigueu fent ara mateix i correu a veure-la.

Per cert, Netflix va anunciar que el 2017 tindrem segona temporada.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis