Dimecres al matí ens vàrem llevar amb la notícia que Donald Trump era el nou President dels Estats Units.

Es tracta d’una nova sorpresa per molts, que veiem com les persones prenen decisions democràticament (és a dir, votant) que sobre el paper no semblen les lógics. El Brexit, que el PP torni a governar a Espanya tot i els molts casos de corrupció provats, l’ascens dels partits d’extrema dreta a Europa, etcètera.

Potser hauríem de deixar de sorprendre’ns i fer cas a les tesis doctorals que demostren que, quan augmenten les desigualtats en una societat, la democràcia no és una bona solució perquè el poble (els votants) tendeixen a decantar-se per les opcions més extremes.

Estem vivint un temps en que la desigualtat de classes al món occidental està augmentant. Els rics cada cop són més rics i la classe mitja cada cop està tirant més avall. Per tant, el caldo de cultiu és que els populismes o els discursos polítics extrems (que vindria a ser el mateix) triomfen o creixen moltíssim.

A Espanya la indignació i la revolta s’ha vehiculat a través de l’esquerra que s’ha extremat (Podemos). A Estats Units la indignació s’ha vehiculat a través de Donald Trump. No estic comparant Donald Trump amb Podemos, només estic dient que són conseqüència d’un mateix problema: l’augment de la desigualtat social.

La pregunta és: què podem fer si la democràcia no és una bona solució? A mi no se m’acut cap alternativa.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis