(Capítol 13)

La Marta va a buscar en Jordi i la Paula cada tarda. Primer recull en Jordi i, de tornada, passa per l’escola bressol i fa el mateix amb la Paula. Però avui se li ha complicat la tarda perquè un dels seus caps li ha demanat una feina de darrera hora que s’ha d’acabar com sigui.

La Marta truca la Laura i li demana que s’encarregui de recollir els nens. Primer la Laura fa un renec però no triga en acceptar. Tampoc té res millor a fer, estava a casa ajaguda al sofà mirant un programa de telebrossa que fan per algun canal perdut de la TDT. Avui no té cap compromís, en Santi ha marxat de viatge de feina 3 dies a Rabat. Ben pensat, si va a buscar els nebots es distraurà.

Com que la Marta l’ha avisada amb tant poc marge, es canvia el més ràpid que pot, sabent que arribarà tard segur. Quan arriba a l’escola, els nens fa més de vint minuts que han sortit i alguns tornen a estar a les classes, com és norma del centre. A la classe d’en Jordi només hi és ell i el seu tutor, que està assegut a la seva taula amb un portàtil al davant.

En Jordi s’aixeca molt alegre quan veu que l’ha vingut a recollir la seva tieta. Se li llença al damunt i li fa una abraçada i un petó, mentre la Laura saluda amb la mà dreta al tutor.

De sobte en Jordi torna a sentir aquella veu xiuxiuejant al seu cap. Torna a ser el tutor dient, en veu molt baixa, que aquella dona que està abraçada al seu alumne també està de molt bon veure.

En Jordi es desenganxa de cop i es posa les dues mans al cap. La Laura s’ajup i li diu si li passa res. En Jordi no parla, però es posa a plorar mentre assenyala el seu tutor amb el dit.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis