Aquesta setmana hem sabut que la Confederación Española de Padres y Madres del Alumnado (CEAPA) ha convocat una vaga contra els deures. En concret, insta a les famílies a que els seus fills no facin els deures durant els caps de setmana de novembre.

Us recomano que us llegiu la notícia sencera publicada a el Mundo perquè val molt la pena.

D’entrada diré que em sembla una mesura totalment còmica (per dir-ho suaument) i que considero que hi ha moltes altres vies per aconseguir que es redueixi la càrrega de deures que es posen als nens. Si la mitjana europea de deures (segons la OCDE) és de 4,9 hores setmanals i a Espanya la càrrega és de 6,5 hores setmanals, no em sembla tant díficil aconseguir rebaixar 1,6 hores setmanals.

Perquè imagino que aquests senyors de la CEAPA no deuen pretendre que els nens tinguin zero deures, oi?

Estic d’acord en que no cal sepultar els nens amb deures innecessaris, però crec que, a més de servir per consolidar (en alguns casos) o reforçar (en d’altres) coneixements, també serveix perquè els nens tinguin uns hàbits de feina personal addicional al que és estrictament obligatori. I ara m’explico.

Podem fer nens que quan siguin adults se’ls caigui el boli a l’hora en punt de plegar i desconnectin completament de la feina fins al dia següent. En aquest cas estarem educant els nens perquè sentin la feina com un esclavatge i, per tant, que compleixin el seu horari laboral esctrictament. Estarem creant treballadors del futur amb mentalitat del segle XIX o XX; el patró mana i és dolent i el treballador obeeix i és bo.

El segle XXI la cosa està tendint a no anar així. Jo vull que al meu fill, que ara estudia i que d’aquí a uns anys haurà de treballar, se l’eduqui pensant que s’ha d’esforçar més del que diu el mínim necessari per poder ser millor. No vull un nen que de gran sigui un esclau. Vull que s’habituï a pensar, a proposar, a voler millorar, a tenir empenta, a no ser un robot que treballa de 9 a 2 i de 4 a 7. I crec sincerament que, per aconseguir aquestes coses, és bo que agafi l’hàbit de fer feina personal a casa, fora de l’horari escolar.

I aquí és on entra el debat sobre quin tipus de feina han de fer. No crec que calgui matar-se a fer sumes i restes fins la sacietat com fèiem nosaltres quan érem petits. Probablement a casa pot fer feina més creativa, que l’obligui a fer volar la imaginació i la creativitat aprofitant les eines potentíssimes que ara tots tenim a l’abast. No vull que es dediqui a copiar el que diu la viquipèdia, vull que ell acabi escrivint-la.

Ho vaig deixant aquí perquè és un tema que té moltes arestes i me n’he deixat moltes per tractar.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements