Em considero una persona ordenada, endreçada i disciplinada. Crec que són tres bones virtuts que cal entrenar i predicar.

Cal entrenar perquè no crec que ningú neixi amb el sentit de l’ordre i la disciplina a la sang. I cal predicar perquè sóc dels que penso que els bons hàbits cap explicar-los i intentar que la resta de la gent els apliqui.

Que sigui ordenat, endreçat i disciplinat no vol dir que ho sigui de forma obsessiva, ni molt menys. Crec que ser ordenat té molts més beneficis que inconvenients i per això intento ser-ho. Però no sóc obsessiu perquè no crec que cap obsessió sigui bona.

Tenir les coses en ordre fa que cada cosa estigui al seu lloc quan la necessites. I no em refereixo només a tenir les coses físicament endreçades sinó també mentalment. Estructurar bé el cervell per guardar cada cosa al “calaix cerebral” que toca i per no emmagatzemar coses inútils és un hàbit higiènic molt recomanable.

Fixeu-vos que dic que les coses inútils, les dades que no aporten res, els problemes, els maldecaps no s’han de guardar enlloc. L’espai (físic i mental) és limitat i cal emprar-lo per guardar el que realment sigui necessari: els documents (personals o professionals) que ens poden fer servei en el futur, i els bons records. Els mals records és millor borrar-los, no aporten res de bo i ocupen espai per més records bons.

Tenir les coses en ordre fa que es pugui optimitzar l’espai i tot ocupi el que ha d’ocupar, ni un centímetre quadrat (o cúbic) més. Deia abans que tenim poc espai, per tal cal aprofitar-lo.

I fins aquí arriba el rotllo metafísic d’avui. Fa setmanes en Joaquín em va demanar que donés consells de com m’organitzo, però no crec que m’hagi sortit res massa pràctic. Un altre dia ho intento.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements