(Capítol 12)

En Manolo està assegut a la barra del prostíbul. S’ha begut un whisky de cop tant bon punt ha arribat i ara està fent girar els glaçons del següent que ha demanat.

Les noies se li acosten però ell els fa un gest despectiu amb la mà, com traient-se-les de sobre mentre segueix mirant fixament com giren els glaçons. No es pot treure del cap la conversa amb en Fernández. Un pis nou en una de les millors zones de la ciutat.

En Fernández li ha omplert dos fulls de números i més números. Segons ell tenen marge suficient per pagar la nova hipoteca. Fins i tot li ha proposat afegir uns quants milers d’euros més per comprar-se un cotxe nou.

Tot plegat és molt temptador, però en Manolo s’ensuma que hi ha alguna cosa que se li escapa. Mai va ser bo en matemàtiques, però no pot ser tant fàcil com li pinta aquell banquer decrèpit. Potser una bona ratlla ajudaria.

S’aixeca de la barra i es dona mitja volta. Mitja dotzena de noies es moren de ganes de pujar a l’habitació amb el senyor Manolo. Ell no en té massa ganes però se les mira a totes i en tria una. És africana, no l’havia vista mai. Li dona un copet al cul i enfilen les escales amunt mentre es fica la mà dreta a la butxaca de l’americana buscant la “medecina”.

Després de la segona ratlla segur que començarà a entendre millor els números d’en Fernández.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis