No sóc cap entès cinematogràfic.

Sempre he dit que m’agraden les pel·lícules que m’entreten, les que em fan pensar o les que em mantenen en tensió.

Aplicant aquest criteri, doncs, no m’agraden els drames sobre desgràcies ni les pel·lícules d’autor. Entenc que hi hagi gent a qui li puguin agradar els drames que fan plorar però jo considero que a la vida real ja hi ha prou desgràcies com per, a sobre, haver de pagar diners per passar una mala estona. Per tant, no espereu que miri pel·lícules de l’estil “Un monstruo viene a verme”. A mi no m’ho trobareu.

M’agraden els thrillers, les pel·lícules d’acció, les d’humor i tot aquest estil de films que, si ho sent un entès en la matèria, s’estiraria dels pèls i segur que m’insultaria.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements