(Capítol 10)

En Santi va provar les drogues la nit que va fer 18 anys.

Un cosí seu vint anys més gran, l’etern solter de la família, li va muntar una festa sonada per celebrar que el cosinet ja era major d’edat. Va convidar un parell d’strippers i tot, que van fer les delícies d’en Santi i els seus amics, tots a segon de batxillerat.

Després del sopar i les strippers van anar a un dels locals de moda de la ciutat. El seu cosí era amic dels propietaris, dos germans russos que havien fet fortuna, oficialment, gràcies al gas. Oficialment era el gas, però el que en realitat els feia conduir un Ferrari, tenir un iot al port i uns quants milers d’euros a Suïssa era la màfia i les drogues.

Tots van entrar a la zona VIP de la discoteca. Eren els convidats especials dels propietaris. La colla d’adolescents no es creien el que estaven vivint. Tots eren de bona família, però en aquella zona VIP no hi havia posat els peus abans.

El cosí d’en Santi el va agafar un moment per banda i se’l va endur en una taula d’una cantonada. Era una taula amb poca llum. El cosí va treure’s una bosseta de la butxaca de l’americana, va estendre una mena de pols blanca per sobre de la taula i amb un targeta de crèdit va començar a aixafar-la. Ara cap aquí, ara cap allà.

En Santi va notar un calfred pujant-li per l’esquena.

El seu cosí va fer 5 ratlles d’aquella pols blanca. En Santi s’imaginava què podia ser, però mai ho havia vist abans en directe. Va mantenir-se en silenci. No sabia què dir, mentre mirava al seu voltant per si algú més ho estava veient. Els seus amics estaven bevent xupitos, envoltats per unes quantes gogós que els germans russos tenien per alegrar el reservat VIP.

– Ho vols provar? – va dir el seu cosí.

En Santi va callar. El seu cosí va ajupir el cap i va fer desaparèixer una de les 5 ratlles.

En Santi suava.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis