Aquest diumenge Televisió de Catalunya va emetre el reportatge Marcats per Tamudo, que podeu veure anant al següent link:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/marcats-per-tamudo/video/5624210/

Sota el títol de “Marcats”, la televisió pública catalana ha emès alguns reportatges d’esports. Ara mateix, i de memòria, recordo el de Jarque (“Marcats pel 21“), el de la final de Leverkussen (“Més enllà de Leverkussen“), el dels Jocs Olímpics de Barcelona (“Marcats pel 92”) i els Marcats per Xavi, per Tito i per Messi.

Normalment aquests reportatges s’emeten en un dia laborable i després del Telenotícies, que és prime-time i, per tant, hi ha més audiència. Però aquest cop es veu que era millor posar-lo un diumenge a les 19:50, una hora un pèl curiosa, per dir-ho finament.

Jo no vaig veure el reportatge a l’hora que l’emetien, pel que vaig poder llegir els comentaris a Twitter (amb el hashtag “TamudoTV3”) abans de veure’l. Reconec que tenia ganes de veure’l i que, després de llegir els comentaris, se’m varen passar una mica aquestes ganes. Tot i això, vaig mirar-lo “en diferit” i haig de reconèixer que no em va decepcionar tant. Suposo que, després de llegir els tuits, l’expectativa era baixa i el reportatge va superar-ho lleugerament.

El reportatge, globalment parlant, em va semblar molt pla. A mi no em va emocionar pel que deia Tamudo o per veure els seus familiars o amics amb els ulls plorosos, sino per alguns records meus que em van venir al cap.

Crec que es va projectar una imatge del Raul Tamudo persona molt més amable del que els mitjans de comunicació del nostre país van aconseguir llaurar durant molts anys. Tots els espectadors, i més encara els no pericos, teníem al cap una imatge d’un Tamudo esquerp amb les càmeres, introvertit i, per damunt de tot, “poc català”.

Vaig trobar a faltar que no es posés més ènfasi en recordar que aquest nano de Santa Coloma és el màxim golejador català de la història de la Lliga. Tot i que suposo que el fet que parli en castellà i sigui un “xarnego” fa mal als ulls i no passa la censura de la gent catalana “normal”. Aquesta discriminació, en certa manera racial, de l’independentisme de barretina que no tolera cap fisura a les seves files em posa sempre molt nerviós, i ara no em refereixo al cas Tamudo. El cas Tamudo és una evidència de la superioritat moral d’un sector del catalanisme nacionalista que no respecta la diferència ni la dissidència.

El reportatge s’oblida de moltes coses: la Copa del 2006, la final de Glasgow, la salvació en l’última jornada contra el Múrcia, el trident amb Luis García i De la Peña, el seu pas per altres equips (Lleida, Alavés, Reial Societat, Rayo, Sabadell), la seva participació a la selecció espanyola. I tampoc es parla com caldria de la seva sortida traumàtica de l’Espanyol.

He estat hores pensant en les imatges de Quique De Lucas aparcant el seu Range Rover i passejant un parell de gossos per Wilmbledon. I encara no he entès el per què d’aquelles imatges.

Dit això, crec que Televisió de Catalunya es redimeix parcialment pel seu passat tèrbol de descrèdit contra la llegenda de l’Espanyol. La Catalunya “normal” i els seus mitjans mai han tractat el símbol dels pericos amb la dignitat que ell sempre va demostrar sobre la gespa. Espero que la continuació del reportatge (perquè l’Oriol Vidal així va insinuar-ho per Twitter) faci un pas més en la redempció de TV3.

Que TV3 parla poc de l’Espanyol és una evidència. Per això imagino que va ser molt difícil que els pericos que hi treballen (gràcies Imma Casares, gràcies Oriol Vidal, gràcies als que defensen l’Espanyol en aquella casa i que no són personatges públics) aconseguissin que algú donés l’ordre de dedicar gairebé 1 hora a parlar de Tamudo. Com que tenim tant poc espai a la tele pública del nostre país, al final del reportatge em va quedar la sensació de que s’havia perdut una oportunitat per aprofitar molt millor aquells cinquanta-i-tants minuts de reportatge. No sabem quan tornarem a tenir una finestra de temps igual per parlar de la nostra llegenda. Esperem que sigui ben aviat i que, aquesta vegada, no es quedin a mig camí.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis