Tots sabem que quan som vianants i el semàfor està en color vermell no hauríem de creuar. Fixeu-vos que hauria d’haver escrit “no podem creuar”, però tots sabem que, si no venen cotxes i el carrer no és gaire ample, acabem creuant amb compte.

Aquest gest tant habitual de creuar si no venen cotxes encara que el semàfor estigui en color vermell canvia quan tenim fills petits. Per tal d’educar un fill petit en allò de vermell=no creuar i verd=creuar, ens hem hagut d’estar moltes vegades palplantats seguint les indicacions del semàfor tot i que ens estem morint de ganes de creuar i no perdre més el temps. Però per l’educació del fill fem el que faci falta.

La cosa es pot complicar quan estàs parat amb el nen agafat de la mà perquè el semàfor està vermell i arriba una altra persona (sense fills petits al seu càrrec) i creua. El nen, immediatament pregunta per què aquell senyor o senyora està creuant. Aquí cal activar l’ingeni de pare i deixar-li anar alguna mentida piatosa al nen, mentre li llences una mirada de desaprovació al senyor o senyora que travessa en vermell i posa en perill l’educació del teu fill.

Quan jo vaig sense el nen i em trobo amb un pare o mare esperant amb el semàfor en vermell, miro de solidaritzar-me i m’espero a que es posi verd.

Vosaltres us pareu?

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].