(Capítol 7)

La Laura no es pot treure del cap l’experiència que havia viscut al bany de la seva germana. Al principi va tremolar, però el petó del Manolo no li va acabar de desagradar. Pensa una excusa per trobar-se amb en Manolo, però que sembli casualitat.

En Fernández porta mitja hora omplint-li el cap al Manolo de números. No para de fer-li la pilota i de llençar-li piropos. Però en Manolo no pica i en Fernández comença a estar mosca.

La Marta rep una trucada de l’escola. És el tutor d’en Jordi. Diu que s’ha caigut al pati i hi ha anat l’ambulància. Potser li han de posar alguns punts de sutura a la barbeta. La Marta li diu al seu cap que ha de marxar i surt corrent.

Quan arriba a l’escola tot queda en un ensurt. L’ambulància ha marxat i no ha calgut posar-li punts al Jordi. Amb algunes grapes ha estat suficient.

El tutor la convida a passar al bany més proper, que és el dels mestres i s’obre amb clau. La Marta ha arribat molt suada i necessita refrescar-se. El tutor té menys de 30 anys i és nedador. La Marta entra al bany i es treu la samarreta, sense donar-li temps al tutor de tancar la porta, que es queda embadalit mirant la Marta, que s’ha quedat en sostens. Ella s’està refrescant la cara i quan alça la vista enxampa el tutor mirant-se-la. Tanca la porta del bany d’una revolada. El tutor reacciona i es vol morir de vergonya quan ella surt del bany. Li demana disculpes i ella li posa el dit polze a la boca, fent-lo callar.

La Marta és feliç. Mai ha estat una dona guapa, però la roba i el bronzejat li han demostrat, primer amb els paletes i ara amb el tutor, que està de bon veure.

En Fernández s’aixeca per anar a buscar aigua. Va pensant com col·lar-li algun gol al Manolo. I li ve al cap una idea.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis