Aquesta setmana hem tingut una altra evidència gràfica del periodisme de bufanda sobre el que vaig escriure fa un temps aquí al blog.
Al partit Espanyol-R-Madrid de diumenge, quan el marcador estava 0-0, un xut d’Hernán Pérez va impactar al braç de Sergio Ramos a dintre l’àera del Madrid. Hauria d’haver estat la segona groga de Ramos (que ja en tenia una), però l’àrbitre no va xiular res.
El central blanc, a més, va simular que la pilota li havia anat a la cara i es va quedar estès a terra una estona.
Al TL del programa “Jugones” de La Sexta, enlloc de denunciar les males arts de Sergio Ramos fent trampa, s’hi va poder llegir un tuit titllant l’acció del defensa de “tiró de oficio para no ser expulsado”. Una autència vergonya de periodisme de bufanda.
Òscar Julià 
Verdadero asco.
Salut
M'agradaLiked by 1 person
Hi ha un grapat d’exemples i principalment de la pemsa d’aquí, realment vergonyós. Aquesta imatge que comentes també l’utilitzen els mitjans de Catalunya però no pel que ens fan altris, ho fan perquè perjudiquen els interessos del Barça. Tot plegat demostra el tipus de mitjans i de periodistes que té aquesta societat.
M'agradaLiked by 1 person
Lamentablement, cada cop estic més convençut que el problema no està amb el periodisme (que tothom sabem que és totalmente fastigós), si no que està en el seguidor.
El consumidor busca basura, vol consumir basura. El consumidor (en general) no vol que li diguin la veritat. No vol que li diguin que Ramos és va guanyar l’expulsió i que va fer l’idiota arriscant el partit del seu equip, no vol que li diguin que l’Espanyol ha perdut tants partits amb Barcelona i Madrid simplement perquè són millors equips, no vol que li diguin que al seu equip té jugadors “guarros” o “teatreros” o que l’Espanyol no és un equip d’assassing. El consumidor vol que li fiquien la basura amb un embús per la boca lentament per poderla disfrutar i que li diguin que tot lo que els seus jugadors fan és lo millor, que el seu club són els més llestos i guapos i que l’altre equip són més lletjos, la reencarnació del mateix Lucifer.
El consumidor mig del periodisme d’aquest país no és molt diferent al de programes tipus Gran Hermano, Salvame i derivats. Volen basura i, per això, li donen basura. No volen pensar.
Dues anècdotes:
– Fa temps estava (una de tantes) discutint amb un cule que si erem el filial, que si sempre perdíem amb el Madrid, bla bla bla… Li vaig parlar de números, de partits guanyats, de partits perduts, de punts… La resposta? “Vale, si, pero la sensació que doneu és diferent?” La sensació? Però ets idiota? Els hi dona igual els números.
– Ja fa uns anys vaig llegit una entrevista que li van fer al Bernat Soler i dins de l’entrevista va sortir aquest tema. Li van preguntar sobre el forofisme culé i la resposta que va donar és que ells donàven lo que l’espectador volia.
És a dir, tenim una basura de periodisme només per una raó perque som una basura de consumidors, sene cap tipus d’exigència.
M'agradaLiked by 1 person