Diumenge es va disputar l’Espanyol – Reial Madrid de Lliga i la victòria va caure del costat blanc (0-2) tot i el bon partit dels pericos, que van evitar un passeig militar dels merengues però no la derrota.

La victòria del Madrid va ser la número 34 en 83 partits de Lliga a casa de l’Espanyol. Amb aquest resultat continua l’empat a 108 punts de punts sumats tant contra Barça com contra en Madrid per part de l’Espanyol en tota la història de la Lliga.

Però avui us vull parlar del fenomen que alguns ja hem batejat com “el xandalisme”.

El xandalisme descriu l’afició del Reial Madrid que visita l’estadi de l’Espanyol el dia que aquests dos equips s’enfronten. I ho descriu perquè una àmplia majoria dels aficionats merengues que es veuen fora i dins de Cornellà-El Prat van vestits amb aquesta bonica prenda de roba que també es pot degustar visualment qualsevol dissabte a qualsevol centre comercial de Catalunya.

Haig de reconèixer que no suporto els aficionats del Madrid que es passegen per l’exterior de l’estadi amb tota la indumentària merengue de tots colors (samarretes roses, samarretes grises que semblen pijames, banderes blanques, banderes morades, banderes colombianes, etc.), amb aquella patxorra com qui es pensa que està a casa seva. Fora de l’estadi es podien sentir càntics “Quítate el chándal, merengue quítate el chándal” o “Ponte tejanos, merengue ponte tejanos”, que no serien lletres dignes de guanyar cap concurs musical, però que descriuen a la perfecció la realitat que ens toca suportar.

Crec que hauríem d’engegar una campanya per demanar que les entrades més barates el dia del Madrid no estiguessin per sota els 3.000 euros. Segurament el club no faria tanta caixa, però els pericos de veritat (em refereixo als que no simpatitzem amb l’equip blanc) no ens hauríem de sentir brutejats a casa nostra.

Per cert, als amics con-socis pericos que deixen els seus carnets a aficionats del Madrid només els demano que els expliquin als merengues que Cornellà-El Prat no és casa seva i que no són benvinguts. I que es comportin, que la paciència té un límit. A casa seva que facin i es comportin com vulguin, però a casa meva no.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis