Fa mesos us vaig explicar que vaig estar d’Erasmus a París i que potser, més endavant, us n’explicaria més coses. Doncs bé, avui us explicaré una cosa que vaig començar a fer a París: veure cervesa.

És curiós, perquè no conec a ningú que li hagi passat el mateix (el que no vol dir que no existeixi), però jo em vaig passar 23 anys de la meva vida sense agradar-me la cervesa.

No és que jo foc un bebedor compulsiu, ni molt menys, però quan sortia amb els amics de més jove era dels pocs, per no dir l’únic, que mai prenia cervesa perquè no m’agradava. Acostumava a prendre marranades vàries, com vodka amb taronja o una cosa que feien a la discoteca Nivell (Nivell 1, no el 2) de Mataró i que es deia Bomba. Era un combinat que, com el seu nom indica, portava de tot i era de color vermell perquè al final hi posaven grosella.

L’explicació de que comencés a beure cervesa a París és molt fàcil d’entendre: el preu. El més barat allà era anar als pubs irlandesos i beure pintes. Al principi no és que m’entusiasmés, però amb el temps em va anar agradant i ara sempre en prenc alguna durant el cap de setmana. No sóc cap expert en cervesa i tampoc sóc massa exigent, però de les poques coses que demano és que estigui molt freda.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].