El dilluns 12 els nens, les nenes, els nois i les noies van tornar a l’escola. He fet el post avui perquè, històricament, la tornada a l’escola era el 15 de setembre.

Fixeu-vos que he diferenciat entre nens/es i nois/es perquè a l’escola tots hi vàrem entrar de ben petits i en vàrem sortir com homenets, havent passat l’adolescència en aquelles aules.

A mi sempre m’agradava tornar a l’escola. Principalment per retrobar els amics després d’un llarg període de vacances però també perquè era bon estudiant i m’agradava aprendre coses noves. És cert que, un cop passat el primer dia d’escola i amb tots els amics vistos després de l’estiu, els ànims defallien una mica i llevar-se l’endemà ja costava una mica més.

Encetar un nou curs sempre era un misteri perquè no sabies ben bé què t’esperava, la majoria de vegades no coneixes als professors i sempre apareixien companys nous a classe que també calia descobrir.

Sento nostàlgia d’aquelles tornades a l’escola, d’aquells primers dies plens d’incerteses i de descobriments. I, segons com, els trobo a faltar perquè al món laboral les “tornades a l’escola” de setembre hi tenen poc a veure. Tot és més previsible i el factor sorpresa apareix molt menys.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis