Segurament el nom Marieke Vervoort no us sonarà de res, com em passava a mi fins que vaig descobrir la història que s’hi amaga al darrera.

Marieke Vervoort va néixer a Diest (Bèlgica) el 10 de maig de 1979 i, per tant, ara té 37 anys. Quan tenia 14 anys li van diagnosticar una enfermetat degenerativa que li paralitza les cames i li fa patir dolors insuportables que li arriben a provocar desmais. Aquesta malaltia li va anar fent abandonar tots els esports que practicava: bàsquet, golf, esgrima, surf i triatlon.

Als Jocs Paralímpics de Londres 2012 va aconseguir la medalla d’or als 100 metres llisos i la de plata als 200.

Als Jocs de Rio, que van començar aquest dilluns, també competirà als 100 i als 400 metres amb l’objectiu de pujar al podi.

L’esport ha estat la manera que ha trobat la Marieke de lluitar contra la malaltia.

Fins aquí he explicat una història de superació, però ara ve el més terrible. L’enfermetat degenera el cos de la Marieke a una velocitat tant ràpida que ha decidit que li facin l’eutanàsia en menys d’un mes, un cop hagin acabat els Jocs Paralímpics. Diu que prefereix posa fi a una vida que agonitza i que no té solució possible ara que és conscient i que encara pot practicar esport.

A Bèlgica l’eutanàsia és legal des de 2002.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements