A finals de juliol vaig escriure un article a PericosOnline on defensava i argumentava que Pau López, porter de l’Espanyol, havia de marxar cedit.

El principal motiu pel que jo creia que havia d’anar cedit era “perquè necessita tenir encara més minuts i guanyar molta més experiència“.

Quan vaig escriure tot allò ho feia pensant, per exemple, en un equip de Segona Divisió en el que Pau fos el porter titular i, d’aquesta manera, pugués jugar la immensa majoria de partits. Estar en equip de categoria inferior li hauria permès rebaixar el nivell d’estrés al que havia estat sotmès (de forma precoç) a l’Espanyol i, sobretot, li hauria fet guanyar confiança i solidesa a base de sumar minuts de foc real.

En el meu article de juliol deia que no sabem del cert si Pau arribarà mai a ser un porter excepcional. No ho saben ni els que el criticaven acarnissadament ni tampoc ho saben els que el defensaven de qualsevol petita crítica.

Algun lector de PericosOnline ha interpretat que jo era “anti” Pau perquè va deduir d’un article meu d’octubre de 2015 en el que analitzava que Pau hagués tancat el seu compte de Twitter i on deia que “sembla que Pau és dels de la pell fina, dels que no encaixen les crítiques“. Res més lluny de la realitat. Els que em coneixen saben que Pau m’agrada, que l’he defensat més del que l’he criticat, que és un nano de la casa i que a mi m’agradaria que en el futur fos el porter titular de l’Espanyol per molts anys.

Dit això, no he entès la seva cessió al Tottenham de Mauricio Pochettino i, no ho oblidem, Toni Jiménez. Va a una lliga més potent que l’espanyola, a un club mica millor que el nostre, però tampoc moltíssim més, però va a ser suplent (sembla més que evident que el titular és Lloris). Imagino que la temporada passada li ha passat molta més factura de la que imaginem i vull pensar que els partits contra el Barça han deixat seqüeles. El que està clar és que ningú no ens ha explicat aquesta cessió de forma clara i que la carta de despedida que va escriure Pau un cop ja havia marxat fa tota la sensació de ser una despedida per no tornar.

Tant de bo m’equivoqui i l’estiu vinent el tornem a tenir defensant el nostre escut.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis