(Capítol 4)

La Laura, germana de la Marta, porta un any a l’atur. Va treballar de caixera en un supermercat durant 13 anys, però un bon dia el propietari es va jubilar. A les 4 treballadores del super els van arreglar els papers de l’atur i les van acontentar amb una indemnització generosa.

En tot l’any que fa que està sense feina no ha mogut ni un dit per trobar-ne. Fa un mes li van oferir una bona feina de 950 euros per treballar a 20 quilòmetres de casa, però ho va descartar. Descomptant la despesa mensual en benzina, ja no li sortia a compte. A més, era maig i quan comença el bon temps és més relaxant anar cada dia a banyar-se a la platja.

Dijous de la setmana passada va anar a sopar a casa la Marta i en Manolo. Sempre s’havia dut molt bé amb la seva única germana i adorava els seus nebodets. En Manolo no li havia fet mai massa gràcia, tot i que al principi de sortir amb la seva germana es van enrotllar una nit en una discoteca. La Marta no ho sabia. I mai no ho hauria de saber. Així ho van pactar la Laura i en Manolo.

A mig sopar ella s’aixeca per anar al bany. En passar per davant l’habitació de la Marta i en Manolo el veu mig ajagut al terra. Es miren. Ella veu que està esnifant alguna cosa. Ell s’aixeca corrent i quan ella intenta tancar la porta del bany en Manolo posa el peu per evitar que ho faci. Entra amb ella i tanca la porta.

En Manolo acosta la seva cara a la de la Laura. Ella tremola. Ell encara té el nas blanquinós. Li fa un petó. Ella intenta desenganxar-se però ell l’apreta tant fort que no li ho deixa fer.

Ell se separa i li fa prometre que no li explicarà a la seva germana el que acaba de veure.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements