(Capítol 3)

La Marta està eufòrica. Avui a la tarda ha anat al centre comercial amb dues de les seves millors amigues. Ha comprat molta roba. Mai n’havia comprat tant. Han anat a Desigual, a Antonio Miró i a Custo. El Zara no li agrada. És massa vulgar.

En Manolo ha aprofitat per passar-se per la botiga d’electrodomèstics. S’ha comprat una pantalla plana de 42 polzades i un equip de home cinema. Va com una moto. L’amo de la constructora l’ha trucat fa una estona i li ha dit que li apuja el sou perquè l’envia a una obra més gran. Diu que els seus treballadors del seu equip són els que treballen més. Això sí, l’augment de sou el cobrarà en un sobre, no pot apujar-li la nòmina oficial.

El camell de confiança és feliç. Ha doblat la facturació del compte del senyor Manolo.

Aquest estiu ja no marxaran a la Costa Brava. Han demanat un crèdit al banc per marxar 3 setmanes a Santo Domingo, en un resort amb bungalows, 12 piscines i platja privada.

El director de l’oficina és feliç. El senyor Manolo és un gran client, però encara se’l pot esprémer més.

Quan la Marta arriba a casa es troba la nova tele instal·lada al menjador. En Manolo està tancat al bany fotent-se una ratlla. No podia esperar-se més. En sentir la Marta es neteja el nas com pot i es fica a la dutxa, fent veure que s’estava refrescant. Surt, s’eixuga una mica i surt despullat del bany. Va com una moto. Tal i com agafa la Marta, l’apuja a la taula del menjador i fan l’amor salvatgement.

Els nens són amb els avis. Els han donat diners a tots quatre per anar al cinema. Encara trigaran ben bé una hora en arribar.

Ella s’encén una cigarreta. Mai havia fumat abans fins fa poques setmanes. Les noves amigues del gimnàs a la que es va apuntar també fumen.

La vida els somriu.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements