Hi ha una màxima que sempre s’acompleix i que diu que quan alguna cosa puja molt, tard o d’hora arriba el dia que baixa. I, quan més ràpid i més alt puja, més forta és la caiguda.
I avui ho vull aplicar a un cas concret: el departament d’esports de RAC1.
RAC1 és una ràdio que sempre m’ha agradat i que m’escolto des del primer dia que va començar a emetre. Imagino que ha provocat en mi el mateix efecte que en la majoria de persones que l’escolten: la frescura. Suposo que les magnífiques dades d’audiència, que van creixent imparablement cada cop que hi ha un EGM, ho demostren.
Si ens centrem en la gent que fa esports, sempre han tingut tirada perquè en antena ens han venut la moto de que eren una pinya, de que es portaven tots molt bé i que eren “superamics”. No dubto que fos així, realment escoltant-los semblava molt sincer. Però imagino que, amb el pas del temps, algun o alguns egos ha emergit per damunt la resta i sempre que això està començant a explotar.
La caixa de pandora es va destapar a principis de juliol, quan Dani Senabre, que presentava el “Tu diràs” va explicar en antena que s’acomiadava del programa fotent una rajada bastant important.
Per aquelles èpoques, també van conèixer la notícia de que Catalunya Ràdio fitxava Jordi Costa i Sónia Gelmà, dos dels periodistes d’esports més destacats de RAC1.
A principis d’agost, RAC1 va comunicar que acomiadava Dani Senabre i Núria Riquelme.
I, lluny d’enterrar-se la polèmica, el mateix Dani Senabre va fer tres piuladades el passat 10 d’agost on apuntava directament a Joan Maria Pou, el periodista “estrella” d’esports (i des d’aquesta temporada també dirigint el “No ho sé”):
Serà interessant descobrir com gestionen la gent d’esports de RAC1 la sortida de Dani Senabre, Jordi Costa, Sònia Gelmà i Núria Riquelme (que aquesta temporada ja no feia esports).
Potser serà el principi de la devallada de RAC1? Tot el puja acaba baixant? Morirà d’èxit l’emissora? Arrastrarà això a altres pals de palles com Jordi Basté o Toni Clapés?
Estarem atents a la ràdio.
Òscar Julià 
Mi estimado:
A las personas las mido por lo que comentan en voz alta y en el momento adecuado.
No me interesan las que hablan a la respuesta inmediata, ni las que lo hacen “piulando”, detrás de un móvil porque tienen incontinencia “dedal”; ni las que escriben en anónimo pensando que la pantalla les protege; ni las que lo hacen con seudónimo, en la creencia que eso es el mejor escudo para que te quedes con la idiotez que ha respondido.
Un buen periodista, o que se precie como tal, lo que ha de hacer es piular poco, muy poco, y hablar cuando le pertoque por la radio;despedirse dando las gracias a la audición e intentar dejar bien al medio donde se le ha dado a conocer y se ha ganado la vida.
Todo lo demás es vanidad.
Un abrazo
M'agradaLiked by 1 person
Jo encara estic esperant que arribi aquest dia que el Barcelona sofreixi aquesta caiguda tan forta 😀
M'agradaLiked by 1 person
Sr MORILLAS:
Seguro que algún día pasará. Se han de dar circunstancias paralelas.
Que su presidente sea un señor (no puedo poner ejemplos)
Que el entrenador no esté bañado de soberbia (El ejemplo sería el Sr Vilanova, que no le bañaba la masa)
Que los jugadores se asemejen por su taranná al Iniesta (el ejemplo sería cuando el gol del mundial se lo dedicó a su amigo, y no a sus padres).
Que la masa dejara de hacerlo para convertirse en seguidores . (El ejemplo sería aquel de que no es válido el : O estás conmigo o contra mi)
Que la política no influyera en sus decisiones (Les quetre barras, la bandera en la camiseta, el presidente fusilado, el cierre del campo, el primer club catalán, la representación del club en el nombre de todos los catalanes, las TVEN3 , los informadores del Sporc y del Inmundo Deportivo…)
O sea, un milagro milagroso y para de contar.
Salut
M'agradaLiked by 1 person
Bufff, lo pone complicado, muy complicado.
Como bien dice al final, un milagro milagroso.
M'agradaM'agrada