Si busques Joan Collet a la viquipèdia en català et diu que és un empresari català que va néixer a Argentona l’1 de desembre de 1961 (per tant, si la viquipèdia no menteix, ara mateix té 54 anys).
També diu que el 20 (tot i que hauria de dir el 19) de novembre de 2012 es va convertir en el 27è President del RCD Espanyol. Caldria actualitzar l’entrada a la viquipèdia perquè no diu enlloc que ja no sigui el President de l’Espanyol. I tampoc diu que aquell 19 de novembre de 2012 va ser escollit President en la famosa Junta General d’Accionistes de la vergonya.
En qualsevol cas, no hi ha cap mena de dubte de que Joan Collet és un perico dels que podríem anomenar de pedra picada. Probablement la història no li farà justícia perquè li va tocar ser President en una etapa molt convulsa de la història del club, posat a dit pels màxims accionistes, un que ho feia per amagar-se (Dani Sánchez Llibre) i l’altre perquè ja li havien fet veure que no servia per ser President (Ramon Condal). Però més endavant valoraré el seu mandat com a màxim dirigent.
Abans d’arribar a dalt de tot del club, Joan Collet tenia una llarguíssima trajectòria com a perico de base, sent el fundador de la Penya d’Argentona. Ara podríem repassar tota aquella trajectòria, però us emplaço a que llegiu la biografia de Collet “Joan Collet, mig segle de passió” que va escriure en Manel Rodríguez i va editar La Grada a finals de 2013. Si algú vol que li deixi el llibre, jo en tinc un exemplar a casa que vaig devorar en tres o quatre nits tant bon punt va sortir.
Crec que el llibre és un pèl excessiu, en tant que té alguns capítols que pretenen presentar Collet pràcticament com un heroi, i no crec que hagi tingut uns 50 anys, amb tots els respectes, tant diferents al de molta altra gent. En qualsevol cas, entenc que el diari esportiu d’un club vulgui editar la biografia del seu President i, com ja he dit més amunt, el llibre és de lectura amena i entretinguda.
L’endemà que Collet fos escollit President, vaig escriure un article on deia que, en tant que President de l’Espanyol, ell era el meu President.
Com deia abans, no va tenir una entrada en escena fàcil. Ràpidament a les xarxes se’l va batejar despectivament com l'”encarregat”, per evidenciar que estava posat allà per Dani i Condal com encarregat de controlar el xiringuito mentre els veritables amos no estaven en el dia a dia de l’entitat.
Un cop passat dos anys, vaig escriure un altre article en que feia balanç, i on vaig dir ben clarament frases de l’estil:
- haig de reconèixer que Joan Collet m’ha sorprès positivament
- ha fet coses positives en una situació de contorn difícil
- Collet ha pres decisions que, en més d’una ocasió, sabem que han molestat els màxims accionistes
- és de justícia reconèixer que, amb els temps, ha demostrat que no és l’encarregat de ningú
- Collet ha pres decisions i en això cal felicitar-lo
Recordo que, quan vaig escriure tot allò, em van caure bastants pals, tant a la web com a Twitter. El que estava de moda era rajar contra el President i la gent no entenia com jo, que sempre he estat molt crític amb la forma de gestionar del danisme (i aquí incloc Dani, Condal i també Collet), escrivís alguna cosa dient que Collet ho estava fent relativament bé.
No oblidem que la situació econòmica del club era la d’un malalt terminal, i Collet i la seva gent només podien anar allargant l’agonia esperant un miracle. Un miracle que es va esdevenir en la forma de Chen Yansheng (un miracle que, per cert, té bona pinta i es va concretant mica en mica, però que encara està agafat amb pinces).
De la mateixa manera que vaig escriure totes aquelles coses positives de Collet, el que mai vaig entendre i segueixo sense entendre és com pot ser que en l’àmbit social, que era el que ell havia dominat durant tants anys abans d’arribar al capdamunt del club, permetés que el club es distanciés tant dels socis. Collet va permetre que hi hagués un autèntic abisme entre la grada i la llotja, precisament en un terreny en el que els diners importen bastant menys que al terreny esportiu.
Estic convençut que Collet podria haver pres mesures per intentar escoltar molt més el soci o, com a mínim, per semblar que ho feia. Crec que la crisi social és la taca negra del seu mandat.
És evident que ho passava molt malament gestionant la misèria, però això tampoc és excusa per presentar-se sempre enfadat davant les càmeres. Si feu l’exercici de buscar fotos del Collet president a la majoria surt amb cara d’emprenyat. Entenc que se sentís molest per les duríssimes crítiques que molta gent li feia, però quan tens un lloc de responsabilitat saps que també et paguen per aguantar les crítiques. I si el màxim dirigent de qualsevol empresa o organisme està enfadat, aquest cabreig es transmet a l’organització i tot es tensa.
Podria dir moltes més coses, però veig que ja m’ha sortit un post massa llarg i pesat. Com a resum diré que jo estic agraït a Joan Collet per la seva dedicació i defensa de l’Espanyol durant tants anys, però de la mateixa manera crec que no tenia la formació necessària ni el perfil per posar-se al capdavant d’una empresa de 40 o 50 milions d’euros de facturació que, a més, ha de gestionar sentiments. Seria injust que passés a la història com un mal President, perquè li va tocar gestionar la misèria i mantenir viu un malalt terminal, i això ho va aconseguir.
Si em féssiu avaluar numèricament la seva tasca com a President em sortiria un 5, que a la meva època d’EGB es traduia com a “Suficient”.
En mi báscula particular el peso no me sale positivo.
Una cosa es su cariño al club, que no pongo en duda y otra su gestión.
Una gestión negativa , cuyo saldo en las cuentas siempre fue en aumento.
Mira, bon amic, para hacer un túnel lo primero que has de hacer es tener conocimientos técnicos, ser arquitecto o ingeniero es lo menos. después estar especializado y después del después rodearte de personas que sepan lo que tocan (terreno, materiales, piedra, espacio…), pues para dirigir un club, lo mismo.
Primero ser como mínimo economista (no vale con amarlo hasta la muerte), después especialista en clubs deportivos, y más tarde tener a tu lado tipos que sepan de que va la cosa. (director técnico, planificador de eventos, marketing…)
Aquí todo se hizo con los pies y a dedo, y cada año la deuda no sólo no disminuia sino que aummentaba, tirando a la basura todo aquello escrito de cuando la venta de Sarrià y el pago y beneficio a medio plazo del club.
Una nefasta gestión presionado por un no menos autoritario ex-presidente y rodeado de chamanes a sueldo fijo in-eternis, al menos cinco que se supiera.
Una remora de avaladores donde todos querían su comisión a la venta rápida de cualquier jugador que se preciara lo más mínimo, y otra de afianzadores, donde se decía que se ponía dinero que NO se tenía a la espera de la venta del jugador para llevarse una comisión sin arriesgar patrimonio.
Eso es lo que hubo. Un equipo trampolín, donde los jugadores, gracias a esta especial gestión, no duraban más de media temporada, y donde ningún socio pudimos poner jamás en la camiseta de nuestros nietos el nombre de Tamudo, Posse, Cristobal, Torres Mestre o Pochettino, porque sabíamos que no durarían ni la temporada en la que habían pisado cesped.
Jamás me he sentido representado por el Sr Collet.
Salut
M'agradaLiked by 1 person
Per a mi un bon president que en gestionar la miseria va fer-ho des del dia a dia i sense albirar cap futur. Fer neteja al club li era impossible per manca de diners i pels compromisos de Dani. Ara l’Espanyol el gestionen com una empresa i els sentiments, deutes morals i amiguismes no cotitzen. A Collet el van atacar els ¨apolítics¨ per discrepàncies i per no cedir als desitjos d’un grup concret d’animadors que pretenien fer-lo presoner i en part ho van aconseguir. La meva nota a la seva feina és també un 5.
M'agradaLiked by 1 person
Benvgut Oscar,
M’agradarïa molt que expliquesis que va tenir de positiu la, per a mi, nefasta gestió de Joan Collet.
Sempre es va declarar ‘independent’ (dels que el van posar a dit) però:
-va prometre una transparència que només va durar 3 rodes de premsa de jugadors que volien marxar (com va prometre, dient que jugador que volgués marxar faria un roda de premsa explicant’ho… encara estic esperant la del que esperem sigui el proper fitxatge: David López, mai no la va fer)
-tampoc no va ‘aixecar les catifes’ (clar, anava contra els amos) per explicar-nos els afers i comissions als temes Osvaldo, Riera, Pareja, Edu Costa, etc
-mai no va donar xifres de vendes/traspassos, ni va explicar per què el deute seguia creixent i en quin concepte (per exemple: 20M de fitxatges, 80M de l’estadi, etc) era cada quantitat ‘a grosso modo’ (si, tinc els comptes que donen a les JGA i tampoc està explicar massa clar)
-va malvendre tots els jugadors que va poder per tal de mantenir el club i protegir el patrimoni dels amos… tot i que amb aquesta malvenda perjudicava els interessos del club, doncs malvenia els seus actius (si hagués estat ‘independent’, hauria pres la decissió del Concurs -jo sóc contrari, perque em sembla moralment reprobable deixar de pagar els teus creditors però, objectiva i independenment, era la millor opció que un gestor podia triar-)
-no va fer res en contra dels abusos, mentides i insults de la premsa… tot el contrari, els convidava a canapés i xampany al Nadal
-no només no va trencar relacions amb la secta pel continu expoli de nens, sino que es va mostrar més que disposat, encantat a fer-lis un passadis, un homenatge i tot el que fos necessari… tot acompanyat de moltes rialletes a la llotja, plena de canapés
-sempre va mantenir en secret de quant era el seu mil•lenari sou, fins i tot, davant les peticions de demés accionistes a les JGAs
-va mentir en reiterades ocasions, una d’elles, en l’afer Eric, on va prometre que es pagarien els 200.000€ per adquirir un altre 30% i tots sabem com ha acabar la història i qui s’ha emportat 40 kilos per ell…
Per tot això i per alguna cosa més que segurament se m’oblida, crec que la gestió de Joan Collet ha estar nefasta, només comparable a la de Julio Pardo i, de fet, sospito que Joan Collet és culé.
Però estaré encantat de llegir els teus motius, de veritat.
Salutacions
M'agradaLiked by 1 person
Joan. Deixa’m un dies i intento contestar-te degudament 🙂
M'agradaM'agrada