Si busques Joan Collet a la viquipèdia en català et diu que és un empresari català que va néixer a Argentona l’1 de desembre de 1961 (per tant, si la viquipèdia no menteix, ara mateix té 54 anys).

També diu que el 20 (tot i que hauria de dir el 19) de novembre de 2012 es va convertir en el 27è President del RCD Espanyol. Caldria actualitzar l’entrada a la viquipèdia perquè no diu enlloc que ja no sigui el President de l’Espanyol. I tampoc diu que aquell 19 de novembre de 2012 va ser escollit President en la famosa Junta General d’Accionistes de la vergonya.

En qualsevol cas, no hi ha cap mena de dubte de que Joan Collet és un perico dels que podríem anomenar de pedra picada. Probablement la història no li farà justícia perquè li va tocar ser President en una etapa molt convulsa de la història del club, posat a dit pels màxims accionistes, un que ho feia per amagar-se (Dani Sánchez Llibre) i l’altre perquè ja li havien fet veure que no servia per ser President (Ramon Condal). Però més endavant valoraré el seu mandat com a màxim dirigent.

Abans d’arribar a dalt de tot del club, Joan Collet tenia una llarguíssima trajectòria com a perico de base, sent el fundador de la Penya d’Argentona. Ara podríem repassar tota aquella trajectòria, però us emplaço a que llegiu la biografia de Collet “Joan Collet, mig segle de passió” que va escriure en Manel Rodríguez i va editar La Grada a finals de 2013. Si algú vol que li deixi el llibre, jo en tinc un exemplar a casa que vaig devorar en tres o quatre nits tant bon punt va sortir.

Crec que el llibre és un pèl excessiu, en tant que té alguns capítols que pretenen presentar Collet pràcticament com un heroi, i no crec que hagi tingut uns 50 anys, amb tots els respectes, tant diferents al de molta altra gent. En qualsevol cas, entenc que el diari esportiu d’un club vulgui editar la biografia del seu President i, com ja he dit més amunt, el llibre és de lectura amena i entretinguda.

L’endemà que Collet fos escollit President, vaig escriure un article on deia que, en tant que President de l’Espanyol, ell era el meu President.

Com deia abans, no va tenir una entrada en escena fàcil. Ràpidament a les xarxes se’l va batejar despectivament com l'”encarregat”, per evidenciar que estava posat allà per Dani i Condal com encarregat de controlar el xiringuito mentre els veritables amos no estaven en el dia a dia de l’entitat.

Un cop passat dos anys, vaig escriure un altre article en que feia balanç, i on vaig dir ben clarament frases de l’estil:

  • haig de reconèixer que Joan Collet m’ha sorprès positivament
  • ha fet coses positives en una situació de contorn difícil
  • Collet ha pres decisions que, en més d’una ocasió, sabem que han molestat els màxims accionistes
  • és de justícia reconèixer que, amb els temps, ha demostrat que no és l’encarregat de ningú
  • Collet ha pres decisions i en això cal felicitar-lo

Recordo que, quan vaig escriure tot allò, em van caure bastants pals, tant a la web com a Twitter. El que estava de moda era rajar contra el President i la gent no entenia com jo, que sempre he estat molt crític amb la forma de gestionar del danisme (i aquí incloc Dani, Condal i també Collet), escrivís alguna cosa dient que Collet ho estava fent relativament bé.

No oblidem que la situació econòmica del club era la d’un malalt terminal, i Collet i la seva gent només podien anar allargant l’agonia esperant un miracle. Un miracle que es va esdevenir en la forma de Chen Yansheng (un miracle que, per cert, té bona pinta i es va concretant mica en mica, però que encara està agafat amb pinces).

De la mateixa manera que vaig escriure totes aquelles coses positives de Collet, el que mai vaig entendre i segueixo sense entendre és com pot ser que en l’àmbit social, que era el que ell havia dominat durant tants anys abans d’arribar al capdamunt del club, permetés que el club es distanciés tant dels socis. Collet va permetre que hi hagués un autèntic abisme entre la grada i la llotja, precisament en un terreny en el que els diners importen bastant menys que al terreny esportiu.

Estic convençut que Collet podria haver pres mesures per intentar escoltar molt més el soci o, com a mínim, per semblar que ho feia. Crec que la crisi social és la taca negra del seu mandat.

És evident que ho passava molt malament gestionant la misèria, però això tampoc és excusa per presentar-se sempre enfadat davant les càmeres. Si feu l’exercici de buscar fotos del Collet president a la majoria surt amb cara d’emprenyat. Entenc que se sentís molest per les duríssimes crítiques que molta gent li feia, però quan tens un lloc de responsabilitat saps que també et paguen per aguantar les crítiques. I si el màxim dirigent de qualsevol empresa o organisme està enfadat, aquest cabreig es transmet a l’organització i tot es tensa.

Podria dir moltes més coses, però veig que ja m’ha sortit un post massa llarg i pesat. Com a resum diré que jo estic agraït a Joan Collet per la seva dedicació i defensa de l’Espanyol durant tants anys, però de la mateixa manera crec que no tenia la formació necessària ni el perfil per posar-se al capdavant d’una empresa de 40 o 50 milions d’euros de facturació que, a més, ha de gestionar sentiments. Seria injust que passés a la història com un mal President, perquè li va tocar gestionar la misèria i mantenir viu un malalt terminal, i això ho va aconseguir.

Si em féssiu avaluar numèricament la seva tasca com a President em sortiria un 5, que a la meva època d’EGB es traduia com a “Suficient”.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements