Ara podria fer un post llarg explicant la vida i miracles d’Alejandro García Reneses, però és molt millor que us assegueu amb calma i mireu el documental que van fer a Movistar+ per celebrar els 50 anys de dedicació al bàsquet del mite madrileny.

Jo, que sóc de la Penya, recordo com vibrava cada temporada veient com el Barça de bàsquet s’estampava contra el mur de l’Eurolliga amb Aito a la banqueta. Gairebé cada any, Aito aconseguia portar l’equip a la Final Four, però mai va aixecar el títol. I mireu si el destí és malparit, que just l’any després que el Barça fes fora Aito i posés Pesic d’entrenador, van aixecar l’Eurolliga al Palau Sant Jordi.

El punt àlgid de les desgràcies d’Aito amb l’Eurolliga va ser aquell 19 d’abril de 1994, en aquella famosa semifinal contra la Penya recordada per “la zona d’Aito”. La Penya va passar per sobre el Barça (79-65) i, dos dies després, va ser el primer club català que va aixecar la màxima competició europea.

Però, més enllà d’aquest petit apunt personal a mode d’anècdota, Aito és un mite  i un autèntic innovador d’aquest meravellós esport anomenat basquetbol, es miri per on es miri.

Reserveu-vos 55 minuts per posar-vos còmodes i apretar el play. És possible que us arribeu a emocionar repassant la vida del nen que va enamorar-se del bàsquet als camps del Ramiro de Maeztu i que, amb només deu anys d’edat, va tenir clar que la seva vida estaria lligada a aquest esport.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis