El 26 de juny es van celebrar eleccions generals perquè després de les eleccions del 20 de desembte de 2015 els partits polítics van ser incapaços de posar-se d’acord per conformar un govern.

Ara mateix ens trobem en una situació similar a la que hi havia després de les primeres eleccions, tot i que és cert que el PP va obtenir més escons i els altres actors principals (PSOE, C’s i Podemos) en van perdre.

La foto fixa en aquests moments és d’enrocament total:

  • Mariano Rajoy diu que, com que el PP ha estat el partit més votat, ha de ser el President
  • Pedro Sánchez diu que el PSOE no donarà suport a un govern del PP
  • Albert Rivera diu que C’s s’abstindrà i li exigeix al PSOE que doni suport a Mariano Rajoy
  • Pablo Iglesias mai donarà suport a un govern del PP

El més greu de tot plegat és que tot això ho diuen sense asseure’s a negociar absolutament res quan el que és evident i lògic és que, abans de tancar cap acord, cal negociar prèviament. Aquí estan fent la casa per la teulada: primer pretenen aconseguir suports i després ja s’asseuran a parlar dels detalls.

Des de l’òptica d’un enginyer, que és el jo sóc, m’ho intento mirar amb objectivitat i proposo una solució als partits perquè arribin a un acord.

Si el PP hagués tret majoria absoluta (com va passar en l’anterior legislatura en la que vam tenir govern), ara podria aplicar tots els punts del seu programa electoral, perquè no necessitaria arribar a cap acord de govern amb cap altre partit. Però com que el PP no ha tret majoria absoluta, no pot pretendre aplicar tots els punts del seu programa electoral i, per tant, hauria d’estar disposat a acceptar no aplicar tots els seus punts i acceptar aplicar punts dels partits amb els que arribi a l’acord.

Si el PP diu que vol formar la famosa “Gran Coalició” amb el PSOE i Ciutadans, el primer que ha de fer és veure el repartiment de força de cada partit a la coalició, una cosa que es podria fer de forma objetiva en funció del número d’escons. Com que els 3 partits junts sumen 254 escons, el pes de cada partit a la coalició seria el següent:

  • el PP té 137 escons, que equival a un 54% dels 254
  • el PSOE en té 85, el 33%
  • Ciutadans en té 32, el 13%

Amb aquests repartiment de pesos, el que podrien fer els 3 partits és intentar confeccionar una llista de 10 punts com a principals punts del programa de govern. El PP n’hauria d’escriure 5, el PSOE 3 i Ciutadans 1. Com que això suma 9, caldria el 10è punt, que podria ser acordat entre tots i que podria tenir alguna cosa a veure amb Catalunya (que segur que es posen d’acord i ràpidament).

En fi, que he fet un exercici objectiu i matemàtic per intentar desbloquejar la situació, tot i que sóc plenament conscient que intentar conjugar política i objectivitat matemàtica és ciència-ficció. Però, en el fons, el que pretenc dir és que en una negociació ningú pot pretendre guanyar per golejada i que sempre cal buscar el famós win-win, una paraula que sembla que a l’ADN hispànic no existeix.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements