Avui que arribo a un post una mica rodó (150), vull fer-vos una d’aquelles reflexions que, de tant en tant, em venen en forma de rampell i m’agrada compartir amb qui ho vulgui llegir.

I avui va sobre deixar les coses escrites.

Un dels motius pels que més m’agrada escriure el blog és que permet fer una llegida de posts antics i comprovar com, en determinades coses, la meva forma de pensar ha evolucionat. O, pel contrari, trobo posts escrits fa 9 anys on deia coses que encara avui són plenament vigents.

De vegades fa mandra escriure però, un cop t’hi poses i ho fas, no costa tant.

Ja sé que ho he fet altres vegades, però avui ho vull tornar a fer: us recomano que obriu un blog i escriviu. És molt senzill, aneu a WordPress.com o a Blogger.com i en 2 minuts podeu tenir el blog creat. I, a partir d’aquí, només cal que escriviu el primer post parlant del que us vingui en gana i avall.

Potser us pensareu que allò que digueu no interessarà a ningú, però només que us serveixi com a repositori de pensaments, us asseguro que amb el temps, quan revisiteu posts antics, no us penedireu d’haver engegat el blog. Ah, i si no voleu que ningú llegeixi el que escriviu o que només ho llegeixi qui vosaltres autoritzeu, hi ha opcions molt senzilles per fer-ho.

En el fons, no deixa de ser allò d’escriure un diari personal però en digital, de forma que és molt més fàcil trobar el que vulguis i quan vulguis fent cerques per paraules clau.

Estic convençut que trobaríem més d’un psicòleg que recomanaria això d’esciure els pensaments com a teràpia, per no parlar de l’ajuda que suposa per endreçar les idees i aprendre a explicar-les de forma ordenada.

En fi, tot avantatges.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].