Avui que arribo a un post una mica rodó (150), vull fer-vos una d’aquelles reflexions que, de tant en tant, em venen en forma de rampell i m’agrada compartir amb qui ho vulgui llegir.
I avui va sobre deixar les coses escrites.
Un dels motius pels que més m’agrada escriure el blog és que permet fer una llegida de posts antics i comprovar com, en determinades coses, la meva forma de pensar ha evolucionat. O, pel contrari, trobo posts escrits fa 9 anys on deia coses que encara avui són plenament vigents.
De vegades fa mandra escriure però, un cop t’hi poses i ho fas, no costa tant.
Ja sé que ho he fet altres vegades, però avui ho vull tornar a fer: us recomano que obriu un blog i escriviu. És molt senzill, aneu a WordPress.com o a Blogger.com i en 2 minuts podeu tenir el blog creat. I, a partir d’aquí, només cal que escriviu el primer post parlant del que us vingui en gana i avall.
Potser us pensareu que allò que digueu no interessarà a ningú, però només que us serveixi com a repositori de pensaments, us asseguro que amb el temps, quan revisiteu posts antics, no us penedireu d’haver engegat el blog. Ah, i si no voleu que ningú llegeixi el que escriviu o que només ho llegeixi qui vosaltres autoritzeu, hi ha opcions molt senzilles per fer-ho.
En el fons, no deixa de ser allò d’escriure un diari personal però en digital, de forma que és molt més fàcil trobar el que vulguis i quan vulguis fent cerques per paraules clau.
Estic convençut que trobaríem més d’un psicòleg que recomanaria això d’esciure els pensaments com a teràpia, per no parlar de l’ajuda que suposa per endreçar les idees i aprendre a explicar-les de forma ordenada.
En fi, tot avantatges.
No puedo estar más de acuerdo
M'agradaLiked by 1 person
Gracias 🙂
M'agradaLiked by 1 person
Yo no soy psicólogo, pero creo que de tus entradas se puede deducir que eres culé y cuando se te olvida un poco perico, que eres directivo de una compañía que se dedica a asunto de medicina, y que tienes un pacto con el diablo, pues en fotos antiguas estás como ahora.
Entiendo que no puedas confirmar ni desmentir estos asertos, pero el tiempo lo dirá.
M'agradaM'agrada
El tiempo lo cura todo… sobretodo lo de ser culé.
M'agradaM'agrada
Osties ¡¡¡ culerot ¡¡¡¡
Ya sólo me faltaba esto ¡¡¡
Ya decía yo que tenías ramalazos escondidos…
M'agradaLiked by 1 person
Este año cumplo los 40…alomejor lo hago como tú y escribo un blog, q te parece???
Si lo hago tendras q seguirme y guiarme si algo no está bien, ya q eres el impulsor de la idea. Q te parece???
M'agradaLiked by 1 person
Buena idea. Si acabas decidiéndote y te puedo ayudar en algo, no dudes en pedírmelo.
M'agradaM'agrada
Gracias!!!😉
M'agradaLiked by 1 person
Ya perdonaras q he escrito fatal…pero la odea se entiende verdad? Jajaj
Es q te escribia y recibia una llamada a la vez.
M'agradaLiked by 1 person
Estic totalment d’acord amb tu.
De fet, al 2009 va començar també la meva ‘aventura’ amb el meu blog personal. No cercava res en concret, més enllà de “vomitar” per escrit tot lo que se’m passa pel cap, en un moment donat. Amb el temps m’he adonat que em costa menys dir lo que penso per escrit que parlant amb la gent. Puc pasar-me mesos sense escriure i, de sobte, en un mes escriure 4 o 5 entredes noves. Va per epoques. Això si, encara no he llegit cap dels meus posts anteriors per comparar amb el meu jo actual.
Amb dies de diferència, el mateix any, vaig començar el meu blog perico. L’objectiu, el mateix. Però aquest cop parlant del nostre estimat Espanyol. Aquest si que el tinc més abandonat.
Aquest any també faig 40, però no faré el mateix repte que tu 🙂 Tinc altres reptes que m’he marcat que ja m’estan portant suor i sacrifici (amb alguns mai millor dit 😀 )
M'agradaLiked by 1 person
Un plaer llegir-lo Sr. Julià. Sr. Morillas sigui generós, quin és el seu blog?
M'agradaLiked by 1 person