Tots tenim molt recent la temporada que va acabar el mes de maig i, per tant, no sorprendré ningú si recordo que vam acabar la temporada encaixant l’estratosfèrica xifra de 74 gols. I dic estratosfèrica pel que explico a continuació.

Des de la temporada 1997-98, que és quan es va instaurar la lliga de 20 equips i 3 punts per victòria, l’Espanyol havia encaixat més de 60 gols només una vegada. Va ser la temporada 2003-04, en que vam encaixar 64 gols i ens vam salvar a l’última jornada a Montjuïc (2-0 contra el Múrcia).

En les altres 17 temporades el pitjor registre havien estat 56 gols en contra.

Per tant, podem concloure que salvar-nos encaixant 74 gols va ser un petit gran miracle.

Val a dir que el “mèrit” d’aquesta xifra desorbitada de gols no va ser només de Pau López, sinó de tota la defensa i de tot el sistema defensiu que tant Sergio González (en la primera part de la temporada) com Constantin Galca van dissenyar.

Però si salvar-se encaixant 74 gols va ser un miracle, encara va ser-ho més marcant només 29 gols, com vam fer la temporada 2009-10, la primera completa de Mauricio Pochettino a la banqueta.

En les 19 temporades des de la 1997-98 només una altra vegada havíem marcat menys de 40 gols. Van ser els 36 gols de la 2005-06, amb el gol de Coro contra la Reial Societat i Miguel Ángel Lotina a la banqueta.

Per cert, el tercer pitjor registre golejador d’aquests 19 anys va ser aquesta temporada que va acabar fa 2 mesos: només 40 gols a favor i 74 en contra. Tot un miracle.

Historic_GF_GC

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].