Diumenge el COI va anunciar que no expulsava Rússia dels Jocs Olímpics de Rio i li passava la pilota a les diferents Federacions, que són les que hauran de decidir si permeten que la federació russa corresponent de cada esport pot anar als Jocs o no.

Que el COI és un gran negoci i una gran menjadora per certs personatges que podríem definir, com a mínim, de foscos i inquietants, ja ho sabem des de fa dècades. Amb aquesta decisió salomònica de no voler enfadar Rússia i Putin, queda demostrat un cop més que el COI és un aparador polític.

Ara el “marron” el tenen les federacions, que són les que han de decidir si són valentes i planten cara a la superpoderosa Rússia o es baixen els pantalons i miren cap una altra banda.

Dit això, jo també trobava injust que els esportistes russos que no s’han dopat i, per tant, han complert les normes (que vull pensar que són la majoria) no participessin als Jocs, però segurament la millor decisió hauria estat haver-los deixar competir sota la bandera olímpica i no sota la bandera russa, perquè el dopatge “d’estat”, que s’ha demostrat, no hauria d’haver quedat impune.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements