Pau López va ser el porter titular de l’Espanyol la temporada passada disputant 36 partits de Lliga (tots menys 2) i 2 de Copa.

Pau va néixer el 13 de desembre de 1994, el que significa que ara mateix té 21 anys i que, quan es van disputar els Jocs Olímpics de Barcelona, encara no havia nascut. Poso com a referència el Jocs Olímpics perquè la majoria els tenim molt recents (sembla que van ser ahir, que diem tot sovint) i per posar de relleu que Pau López és molt i molt jove.

No és habitual que un porter amb 20 o 21 anys sigui titular d’un equip de Primera Divisió, però la marxa de Kiko Casilla l’estiu passat al Reial Madrid i la precària situació econòmica de l’Espanyol que impedien incorporar un porter millor, van situar a Pau a la porteria. És evident que si es va confiar en Pau és perquè els tècnics pensaven que era un porter de garantia i que la porteria estava ben coberta.

La temporada passada va encaixar molts gols, tot i que a la majoria ens va quedar la sensació que un porter amb més experiència tampoc hauria acabat amb uns registres massa millors, perquè diguéssim que la línia defensiva tampoc va posar-hi de la seva part.

Tot i això, la part positiva de tot plegat és que es va curtir amb foc real i la seva maduració com a porter va experimentar una acceleració molt important i va demostrar que té fusta per ser un porter de garanties i, sobretot, de futur. Tot això per no parlar de la seva dimensió com a persona amb el cap moblat, que ha demostrat sobradament amb les seves declaracions públiques.

El més normal, sense els precedents que explicava més amunt, hauria estat que Pau hagués marxat cedit a algun equip de Segona o Segona B que li garantís minuts un parell o tres de temporades, com li va passar al mateix Casilla i a molts d’altres en el passat.

Però el fet és que ara l’Espanyol ha fitxat Roberto, que ha vingut per ser titular des del primer dia. I això deixa Pau com a segon porter.

Jo crec que Pau hauria de marxar cedit perquè necessita tenir encara més minuts i guanyar molta més experiència i, per damunt de tot perquè, si es queda a l’Espanyol, només jugarà els partits de Copa o els de Lliga que Roberto no pugui jugar per lesió o sanció.

Marxar no crec que sigui un pas enrere, sinó tot el contrari. Si es queda a l’Espanyol crec que no només posarà fre a la seva formació sinó que donarà un pas enrere perquè, com deia més amunt, la posició de porter probablement és la que necessita de més regularitat i minuts a l’edat que ara té Pau.

Si ens ho mirem amb ulls empresarials, Pau és un bon actiu de l’Espanyol a curt termini però que té potencial per ser molt millor a mig termini. Sabem que ara és un bon porter però no sabem si serà un enorme porter en pocs anys. El que està clar és que és un actiu que perdrà valor si el deixem a la banqueta i que cal invertir en la seva formació, el que equival a que tingui minuts lluny de Cornellà. La millor manera de saber si serà un gran porter minimitzant el risc per l’Espanyol és que ho demostri en un altre club.

Tenir Pau de segon porter és allò del “pan para hoy y hambre para mañana”. Que Pau es quedi és una solució fàcil a curt termini, però no crec que sigui la millor pel  mig termini.

La derivada de tot plegat, i que no cal oblidar, és que si Pau marxa cal trobar un segon porter de garanties que pugui cobrir l’expedient quan Roberto no jugui.

(Article publicat a PericosOnline).

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis