Des que la setmana passada va esclatar el que podríem definir com el “fenomen Pokémon Go”, tots hem fet moltes brometes amb el que està suposant (jo el primer), però el que ha fet Nintendo a nivell empresarial és brutal. Ha aconseguit tenir un impacte global rapídissim i les accions de la companyia han pujat moltíssim en pocs dies.
Per tant, el primer que cal fer és felicitar Nintendo pel seu èxit i per haver apostat per la realitat augmentada, que és un camp amb un potencial brutal i que tindrà impacte positiu a les nostres vides més aviat del que ens imaginem.
Després tenim l’aspecte social que ha provocat. He llegit molts comentaris dient que és una moda i que, com a tal, tots els que s’han apuntat a jugar-hi no tenen massa personalitat i s’han deixat arrastrar per la massa. Segurament és cert que és un fenomen de masses, però no deixa de ser un joc i, per tant, el que cal buscar-hi és entreniment.
D’entrada jo vaig pensar que no hi jugaria, però el meu fill de 9 anys m’ho va demanar i em vaig instal·lar l’apliació dissabte. I diumenge al matí vam sortir tots dos de “cacera” per Barcelona. Vam estar gairebé un parell d’hores caminant pel barri caçant Pokémons i ens ho vàrem passar prou bé. Si fos per ell, hauria seguit tot el dia, però entenc que aquí és on ha d’actuar el sentit comú d’un adult: està bé jugar una estona quan és el moment però tampoc cal obsessionar-se i estar les 24 hores del dia pensant en el joc.
Jo m’ho vaig passar bé pel carrer amb el meu fill. Val a dir que vam caminar bastant i això també és un factor important a valorar positivament: no és un joc d’ordinador, consola o mòbil que et faci quedar-te immòbil davant una pantalla. Jugant al Pokémon Go també fas exercici.
A tall d’anècdota, us deixo un parell d’apunts finals:
- Diumenge al matí ens vàrem trobar bastantes persones pel carrer (bastants pares amb fills petits) jugant al joc. Els pares ens creuàvem mirades de complicitat i, fins i tot, amb alguns ens vam dir allò de “què? de cacera?”
- El joc servirà, tal i com vaig apuntar per Twitter, perquè molts frikis dels videojocs aixequin el cul de la cadira i els toqui l’aire
No deixa de ser un fenòmen com va ser en el seu moment el Candy Crush, desprès ho va ser el Clash of Clans i fa uns quants mesos el Clash Royal. Com bé dius és un joc, un entreteniment i si és fa amb cap no fa cap de mal, més enllà de pasar una estona divertida. Aquest cap de setmana s’ha va instal·lar la meva dona i ahir vam passar una bona estona els dos caçant pokemon durants uns minuts.
Com a anècdota, dir que el meu edifici està com a punt d’interés lo que indica que és una pokeparada i que tenim molts pokemons. Vam caçar uns quants de nit sense sortir de casa 😀
M'agradaLiked by 1 person
Vigila què caces de nit! 😉
M'agradaLiked by 1 person
Respecte la part tecnològica… em fascina. Vaig començar a llegir coses de la realitat augmentada fa cosa d’uns 15 anys, aproximadament. Ja es preveia que tenia un futur increible com a tecnologia, especialment, en el món dels jocs. Han anant sortint algunes cosetes durant aquests anys, però crec que és la primera aplicació/joc de forma massiva amb realitat agumentada que surt.
És increible veure com la tecnologia ens porta una avantage increïble i que realment no s’aplica de forma massiva fins que la societat està preparada per acceptar-la.
M'agradaLiked by 1 person
Jo sol el vaig baixar per veure que era i ja tinc 20, i no pels meus fills, l’hauré de desintalar…
M'agradaLiked by 1 person