Aquest cap de setmana Convergència Democràtica de Catalunya ha fet un congrés fundacional, o refundacional, o com li hagin volgut dir.

L’objectiu principal, per molt que ens ho vulguin vestir d’una altra manera, és fer veure que creen un partit nou i per això el que més ha centrat l’atenció mediàtica (imagino que impulsat pels propis responsables de comunicació del partit) és la discussió sobre el nou nom.

Val a dir que l’assumpte aquest d’escollir el nom va començar el divendres, amb 2 propostes de nom bastant fluixetes i que va provocar que els militants forcessin per ajornar la decisió. El tema del nom ha anat fent voltes, fregant el ridícul, fins diumenge al matí, en que els militants van decidir que el nom seria Partit Demòcrata Català.


Vull dir que són tres paraules que són bastant ambigües i que, probablement, podrien definir qualsevol partit polític català, en tant que tots són “partits”, tots són “democràtics” i la majoria tenen arrels “catalanes”.

I després hi ha l’altre gran conflicte amb el nou (de veritat) partit que es va crear a partit d’una escisión d’Unió: Demòcrates de Catalunya. La nova Convergència i els Demòcrates segur que es barallen pel nom, i amb la raó pels Demòcrates, que van triar primer.

Però, més enllà del nom, els fets han de demostrar que realment CDC s’ha refundat. Jo sóc bastant escèptic.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis