Convergència Democràtica de Catalunya segueix actuant com si fos el partit central de la política catalana i ja fa temps que va deixar de ser-ho.

És cert que durant molts anys, des de la seva fundació i fins fa alguns anys, CiU (coalició amb Unió Democràtica de Catalunya) havia estat el pal de paller del catalanisme. I tot això s’havia aconseguit posant en pràctica allò de nedar i guardar la roba o, el que és el mateix, jugar a la puta i la Ramoneta. Amb aquesta tècnica, CiU va aconseguir tenir un espectre de votants molt ampli. I tot això barrejat amb un líder potentíssim com Jordi Pujol que, a més de polític, era el líder espiritual i moral de molta gent.

Però tot això ha canviat per dos motius principals: Jordi Pujol ja no hi és i la situació política actual no permet jugar a la puta i la Ramoneta.

CDC va haver de triar un camí, i va triar el de fer veure (després desenvolupo això de “fer veure”) que és un partit independentista per seguir mantenint quotes de poder i evitar que la societat civil (encapçalada per l’ANC i Òmnium) li passes pel damunt. CDC, com la majoria de partits, va haver de triar entre ser unionista o independentista.

La primera gran conseqüència de la decisió va ser el trencament de la coalició amb UDC i, a més, l’espectre de votants ha minvat, fet que ha anat quedant més que demostrat en les darreres eleccions, on la tendència de votants de CDC ha anat baixant.

Si, a tot aixó, li sumem la falta de polítics de pes i de no tenir un líder amb continuitat (Artur Mas va haver de fer el famós el pas al costat per aconseguir que Junts pel Sí pugués formar govern), deixa un escenari bastant dantesc per Convergència.

Ara torno a allò de “fer veure” que és un partit independentista i m’explico. Jo no nego que a CDC hi hagi molts (probablement la gran majoria) militants i dirigents independentistes, però és evident que n’hi ha que no ho són (sense anar més lluny, la famosa gravació del Ministre Fernández Díaz parlant de Germà Gordó ho confirma). I això, que tothom ho sap, fa que molta gent que vulgui votar independència no s’acabi de refiar de CDC.

Per tot plegat, crec que Convergència ja no és un partit central, i no entenc el to solemne amb el que els seus membres més destacats parlen com si ells representessin la centralitat i la majoria dels catalans.

Crec que a CDC li cal alguna cosa més que una espècie de refundació com la que fa temps que ens estan venent, per fer que els de sempre se segueixin repartint els càrrecs. D’entrada, segur que li falten persones preparades. Però, és clar, la gent preparada no té massa ganes d’entrar en política.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis