Dijous els britànics van decidir marxar de la UE mitjançant un referèndum, amb un resultat que percentualment podríem considerar ajustat (51,9% vs. 48,1%) però que en valor absolut és bastant més contundent, amb gairebé 1,3 milions de vots de diferència (17,4 vs. 16,1).

Jo no pretenc fer cap anàlisi política dels resultats ni predir el que passarà perquè no sóc expert en política, ni en política britànica o europea, ni molts menys sóc vident.

El que vull fer és posar de relleu les lectures que han fet alguns polítics espanyols.

El PP i el PSOE van afanyar-se a dir que el problema és que havien deixat votar als ciutadans, i que això dels referèndums fa que es prenguin decisions equivocades. És curiós que això ho diuen quan el resultat del referèndum no és el que els hi agrada, no és el que “hauria d’haver estat”. Pedro Sánchez va arribar a dir que les decisions difícils no es poden deixar als ciutadans, deixant entreveure que tots som imbècils i no estem capacitats per prendre decisions, com si ells ho fessin tot bé i no estiguessin més pendents dels seus interessos personals i partidistes.

Ciutadans va dir que els referèndums divideixen la societat, perquè hi ha gairebé una meitat dels ciutadans que ara hauran de “patir” un resultat que només han votat una mica de la meitat dels votants.

Tot plegat em va indignar bastant perquè sembla que el problema sigui la democràcia i deixar votar les persones. Tots els partits haurien de recordar que si tenen representació als diferents parlaments és gràcies (o per culpa) dels ciutadans que els han votat. I per mi la gent s’equivoca tant o tant poc votant perquè Mariano Rajoy sigui President del Govern d’Espanya, o votant que vol marxar de la UE.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis