Les gravacions de les 2 converses entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, més enllà del seu contingut, demostren que hi ha espionatge al més alt nivell. I, si n’hi ha al més alt nivell de forma que es pot arribar a gravar una conversa privada a dins del despatx del Ministre de l’Interior (que és el “jefe” de la polícia i dels serveis de seguretat de l’Estat), vol dir que tots, absolutament tots els ciutadans d’aquest país som potencials objectius dels serveis secrets.

És a dir, si espien al Ministre vol dir que ens poden espiar a tots.

Això ens hauria de fer reflexionar sobre fins a quin punt estem vigilats o som lliures de dir el que vulguem a qui vulguem. Si parlem per telèfon ens poden escoltar, si enviem un mail ens el poden llegir, si tenim una webcam o un micròfon a prop ens poden veure o escoltar, etc.

I que ens espiïn no té perquè ser només per buscar-nos draps bruts, sinó per seguretat (pensant en quan espien als “dolents”).

Hi ha un debat molt interessant que és fins a quin punt estem disposats com a societat o com a persones individuals a deixar que vulnerin la nostra privacitat a canvi de viure en un país més segur. Sicerament, jo no ho tinc massa clar.

Per cert, jo tinc la webcam del meu portàtil tapada amb un paperet, per si les mosques…

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis