Fa un parell de setmanes va començar l’Eurocopa de futbol a França.

És un d’aquells torneigos en el que els equips participants són seleccions estatals de futbol, una modalitat que a mi personalment no m’agrada.

Jo sóc de l’Espanyol i només de l’Espanyol, però no m’agraden les seleccions. Ni l’espanyola, ni la catalana ni la de Burundi. Jugar sota la bandera d’un país se’m fa extrany, tot i que entenc els que s’apassionen.

Com que el futbol m’agrada, em miro alguns partits de l’Eurocopa (sense perdre la son i si no tinc res millor a fer), però no m’apassiono per cap selecció concreta.

I, parlant de contradiccions com feia el dia que parlava de no barrejar política i esport, com és possible que un perico canti un gol de Gerard Piqué quan juga amb Espanya? O com pot ser que un culer (que se suposa que és independentista si fem cas al que ens diu la premsa) s’agafi un avió per anar a Niça per veure un partit de la selecció espanyola?

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis