Dijous de la setmana passada vaig escriure un article a PericosOnline tocant-li el crostó a Burgui, jugador de l’Espanyol cedit pel Reial Madrid, perquè havia fet uns tuits alegrant-se de la classificació del Madrid per les semifinals de Champions. El fet aïllat segurament no mereix gaire atenció, però resulta que el mateix jugador ja va protagonitzar un escàndol just després que el Madrid guanyés 0-6 a Cornellà i ell anés corrent a demanar un autògraf a Cristiano Ronaldo als vestidors.

El fet és que, en alguns comentaris que m’han fet a l’article m’acusen a mi de voler desestabilitzar l’equip quan ens estem jugant la salvació definitiva.

Resulta que un jugador del nostre equip pot fer tuits alegrant-se que el Madrid guanyi partits però qui provoca mal rotllo és la persona que ho denuncia i li demana al jugador una mica de respecte.

Potser estaria bé que miressim la Lluna i no el dit que l’assenyala. Potser que li demanem als jugadors que es concentrin en el que s’han de concentrar i es deixin d’anar de dives per les xarxes socials fent comentaris que poden molestar una part dels seguidors del club que els paga el sou.

El fet de matar el missatger es pot elevar a moltes altres notícies que apareixen als mitjans cada dia. Hi ha gent que tendeix a atacar el periodista o al mitjà de comunicació que publica alguna notícia, quan aquesta notícia no els agrada o deixa en evidència alguna persona que cau bé, enlloc de ser objectius i decidir si l’actuació de la persona protagonista de la notícia ha fet realment alguna cosa denunciable i criticable.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements