Després de la desfeta d’ahir al camp del cuer (Llevant 2 – Espanyol 1), ens van entrar ganes a tots de cremar-ho tot, demanar el cap de l’entrenador i del 90% dels jugadors. De fet, ahir el Twitter perico treia fum, però en calent és normal que tots (jo el primer) tinguem dret a expressar el nostre cabreig.

Però l’interès general és aconseguir la salvació. I això, curiosament, no encaixa massa amb cremar-ho tot.

Ara toca estar al costat de l’equip, per molt que el cor ens demani just el contrari. Cal fer cas del que ens dicta el cap i animar per sumar els tres punts contra el Celta i certificar (amb una probabilitat molt alta) la permanència a Primera.

Quan estiguem salvats ja demanarem responsabilitats a qui pertoqui.

I, sobretot, no fem l’onada a l’últim partit a casa contra l’Eibar com hem fet les darreres temporades que hem patit una recta final de Lliga lamentable. Encara hi hauria algú a la llotja i als despatxos que es pensaria que l’afició està satisfeta amb la feina que han fet (com sembla que han interpretat els últims anys).