Després de la desfeta d’ahir al camp del cuer (Llevant 2 – Espanyol 1), ens van entrar ganes a tots de cremar-ho tot, demanar el cap de l’entrenador i del 90% dels jugadors. De fet, ahir el Twitter perico treia fum, però en calent és normal que tots (jo el primer) tinguem dret a expressar el nostre cabreig.
Però l’interès general és aconseguir la salvació. I això, curiosament, no encaixa massa amb cremar-ho tot.
Ara toca estar al costat de l’equip, per molt que el cor ens demani just el contrari. Cal fer cas del que ens dicta el cap i animar per sumar els tres punts contra el Celta i certificar (amb una probabilitat molt alta) la permanència a Primera.
Quan estiguem salvats ja demanarem responsabilitats a qui pertoqui.
I, sobretot, no fem l’onada a l’últim partit a casa contra l’Eibar com hem fet les darreres temporades que hem patit una recta final de Lliga lamentable. Encara hi hauria algú a la llotja i als despatxos que es pensaria que l’afició està satisfeta amb la feina que han fet (com sembla que han interpretat els últims anys).
Quiero que Burgui salga por la red con una peluca. Que me diga que es su novia y que nos relate que no nos hemos de preocupar tanto, que sólo es un partido…
Y que se despida diciendome : amorrr miiioooo
M'agradaM'agrada
Sería genial
M'agradaM'agrada