Quan em llevo necessito dutxar-me. Els caps de setmana, en els que habitualment no hi ha tanta pressa de bon matí, se’m fa difícil anar per casa sense dutxar-me. El fet és que potser allargo una mica més (no més de 20 minuts) però no trigo en posar-me sota l’aigua.

La dutxa ha de ser curta, de dos o tres minuts, i amb l’aigua tèbia amb un punt de fredor.

Per descomptat, no se m’acut sortir de casa sense haver-me dutxat, a no ser que surti per anar a córrer o alguna cosa per l’estil.

Dutxar-se de bon matí té dos objectius ben clars. Per una banda, la higiene personal. I, per l’altra, despertar-se completament i no sortir com un mort vivent al carrer.

Conec gent que es dutxa abans d’anar a dormir (totalment respectable), però el que no comprenc és que aquesta dutxa noctura substitueixi la de l’endemà al matí. Diuen que els fa mandra fer-ho al matí. Tampoc em cap al cap que algú ja es llevi amb tanta mandra que sigui incapaç de passar per la dutxa tres minuts.

I vosaltres, sou de dutxa matinal?

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements