Aquest dissabte, en plena Setmana Santa, l’Espanyol va anunciar que, a partir de la propera temporada, el dorsal 21 tornarà a estar disponible per a un jugador de la primera plantilla.

Hi ha dues coses que m’agradaria analitzar en aquest article. Per un costat, la decisió de que el dorsal 21 deixi d’estar retirat i, per l’altre, la forma de comunicar-ho.

Jo no sóc d’ídols, ho he escrit i argumentat en més d’una ocasió. Dani Jarque és un símbol de l’espanyolisme perquè exemplifica el somni de qualsevol nano del planter: anar passant per totes les categories fins arribar el primer equip i, a sobre, ser-ne el capità i lluir el braçalet per tots els camps. Dani Jarque va convertir-se en mite degut a la tragèdia de la seva mort prematura. I com a mite i llegenda cal recordar-lo per sempre més. Li vàrem fer una estàtua, li rendim homenatge en cada partit que juguem a casa (un fet que, pel meu gust, potser algun dia també caldrà revisar) i la seva samarreta cada any és la més venuda.

Però hipotecar una fitxa del primer equip crec que és excessiu. Per a mi, es pot fer compatible el recordatori de la llegenda (del passat, de la història) amb la necessitat de tenir totes les fitxes disponibles per poder competir (en el present i pel futur).

Per tant, jo trobo encertada la decisió de que, a partir de la temporada vinent, el dorsal 21 el pugui lluir un jugador del primer equip, sempre i quan sigui un xaval fet al futbol base (potser seria un moment per definir objectivament què entenem per un jugador fer al futbol base).

No és incomptable recordar Dani Jarque i tenir totes les fitxes a disposició del Director Esportiu (el dia que en tinguem) i l’entrenador.

Una altra cosa és el moment i la forma de comunicar la decisió. Crec que és tracta d’una decisió molt transcendent, que portarà cua, que generarà discussió entre els espanyolistes, i que fer-ho mitjançant una piulada a Twitter i un breu comunicat de 169 paraules en dos paràgrafs a la web del club és un insult a la memòria de Dani Jarque.

L’única explicació possible que trobo perquè el club faci el comunicat d’amagat i sense fer soroll com va fer és que es té por de la decisió presa i, per damunt de tot, no es vol que hi hagi massa ressò mediàtic i tot quedi el més tapat possible.

Penso que la notícia és prou important com perquè surti algun responsable del club a donar la cara i a explicar els motius de la decisió. Encara hi són a temps de fer-ho la setmana vinent, quan tot torni a la normalitat després d’uns dies de festa.

Comprenc i comparteixo la decisió tot i que imagino que molta gent hi estarà en contra. Però no puc estar d’acord amb la forma ni el moment en com s’ha comunicat.

(Article publicat a PericosOnline).

Advertisements