Una de les coses que em posen més nerviós és la impuntualitat, tant a la feina com fora de la feina.

No entenc quan una reunió que està programada per una hora determinada no comenci segons el previst perquè cal esperar als que es retrassen. Us asseguro que les reunions que organitzo jo comencen, com a molt, cinc minuts més tard de l’hora d’inici. És allò dels cinc minuts de cortesia, que quan són deu o vint minuts ja es converteixen en una falta de respecte pel que ha arribat puntual.

Una altra cosa important és la puntualitat en l’hora d’acabar les reunions. Per les reunions cal establir una hora d’inici i una durada determinada (o hora de final, que és el mateix). Al començar la reunió cal deixar molt clar que s’acabarà a l’hora estipulada i el que condueix la reunió s’ha d’assegurar que hi hagi temps per poder parlar de tot, moderant degudament.

No entenc que una persona que arriba tard (que pot passar, sempre poden sortir imprevistos) no avisi amb antel·lació o, com a molt, a l’hora d’inici programada. Si arribar tard és una falta de respecte, no avisar encara és pitjor.

A la vida privada hi ha gent que té tendència a arribar tard i no avisar amb temps, tots coneixem casos propers. Us asseguro que la millor manera d’educar aquestes persones és deixar-los plantats quan no es presenten a l’hora.

 [Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements