Vivim en una època on tot el que publiquem a una xarxa social quedarà allà per sempre i ens acompanyarà durant tota la vida.

Les persones en edat adulta se suposa que ja són prou grandetes per saber-ho i, per tant, haurien d’actuar en conseqüència si no volen que allò que avui publiquen els pugui perjudicar qui sap quan.

Per tant, els adults que publiquen coses indegudes que en paguin les conseqüències quan toqui. No em farà cap pena quan passi.

Ara bé, hi ha un col·lectiu especialment vulnerable que són els nens i els adolescents. Tots hem fet coses quan érem petits o joves que millor que no sapiguen les empreses que en el futur ens han entrevistat o contractat. L’edat adolescent i la joventut es va inventar per experimentar, per descobrir, per imitar els adults. Però, clar, quan jo era adolescent no hi havia xarxes socials i la primera vegada que vaig veure alcohol els meus amics no em feien fotos i les penjaven a Facebook o Instagram als trenta segons.

Ara sí. Ara tot el que experimenta un jove ho comparteix (ell o els del seu voltant) amb tot el món que vulgui mirar-ho. I, encara pitjor, com més grossa sigui l’animalada o més bèstia sigui la imatge, més likes tindrà a les xarxes i més s’escamparà.

Sé que les escoles (i alguns pares, no tots) intenten educar els nens perquè vigilin què comparteixen, perquè aquella imatge de la primera borratxera compartida els acompanyarà per sempre més. Fins que es morin i un cop morts, també. Serà curiós veure la cara d’un adolescent quan descobreixi les fotos dels seus avis desfassats quan eren joves. Serà curiós, poc educatiu i bastant vergonyant.

 [Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements